Agenda | Activitats | Biblioteca | Login

La sensibilitat artística a l’escola

Un dels pilars fonamentals de la nostra escola és la formació de la sensibilitat i la creativitat a través de les disciplines artístiques. Parem molta atenció a la música i a les arts visuals i plàstiques i fem molts projectes que combinen la feina que es fa dins de l’aula amb la que es fa a música o plàstica.

Aprofitant els treballs que tenim exposats ara mateix a la nostra escola, us proposem acompanyar-nos a fer un recorregut artístic que mostri amb exemples què s’amaga darrere de cadascun dels projectes.

Només obrir la porta de l’escola, el primer que ens fa aixecar els ulls són els tres pins que ens acompanyen des de fa més de 60 anys. La càrrega simbòlica d’aquest espai va ser el que ens va fer col·locar aquí la nostra primera instal·lació de Land Art. L’art de la terra o Land Art és un moviment artístic en el qual el paisatge i l’obra es troben inextricablement relacionats. Es refereix també a un art creat en la natura que utilitza materials naturals com pedres, fulles o terra. Amb l'ajuda de la Fundació el Solà, que difon la cultura de la Fatarella i les construccions de pedra seca, i tenint en compte els materials que la natura ens posa a disposició al nostre entorn, els alumnes de 2n de Batxillerat, amb la col·laboració dels de 1r de Batxillerat van idear aquest projecte, el seu disseny i la seva realització.

 

 

Quan travessem els tres pins, entrem a l’escola. Al vestíbul trobareu una maqueta en blanc i negre que mostra diferents edificis i escultures emblemàtiques de la ciutat, com ara la Casa Milà, la Sagrada Família, la torre Agbar, les torres del Port Olímpic, la Catedral o «Dona i Ocell» de Miró. Aquesta iniciativa forma part de les «Lliçons de Coses» que es treballen a 3r de primària, i la maqueta els ha permès combinar la feina que fan dins de l’aula amb la plàstica, i no només han pogut situar de manera més concreta elements que ja coneixien, sinó que ara en poden dir el seu nom i autor.

 

 

Pujant les escales que ens porten a l’edifici Artur Martorell arribem al polivalent de Cicle Superior de Primària. Al fons, sorprenen una sèrie de retrats que tenen en comú els colls allargats i els ulls ametllats. La referència a Modigliani és clara. Moltes vegades, per a realitzar una obra, la professora de plàstica Dolors Valls, encarregada de coordinar i portar a terme els projectes artístics de l’escola, parteix d’un autor i d’una obra concreta per treballar diferents elements. En aquest cas, els alumnes de 4t de primària han treballat la tècnica dels pastels partint dels retrats d’Amedeo Modigliani.

 

Davant dels retrats, hi ha unes màscares que també van fer els alumnes de 4t de primària per Carnestoltes. En aquest cas, van partir del cubisme per a idear les màscares. L’únic que els vam demanar és que portessin materials en desús que tinguessin per casa i que pensessin quin ús en podrien fer de forma creativa. Cada màscara és la interpretació personal de cada nen.

 

Escales amunt, trobem un estudi de diferents elements que han fet els alumnes de 5è de primària. De la mateixa manera que per treballar un poema és important parar atenció a cada un dels seus versos per després entendre el seu conjunt, en l’estudi d’un objecte també cal parar atenció a tots els detalls. Aquest treball s’ha realitzat amb llapis de carbonet. Al costat veiem unes planxes fetes amb cartró ploma que ens recorden les escultures de l’escultor basc Jorge de Oteiza. Després de visitar l’exposició que feien sobre l’autor a la Pedrera, els alumnes de 1r i 2n de batxillerat van realitzar obres inspirades en ell.

 

 

Seguint escales amunt, arribem a un altre polivalent on ens espera un collage d’inspiració cubista que també han realitzat els alumnes de 4t de primària. En aquesta ocasió, el punt de partida era la música i es va demanar a cada alumne que escollís un instrument i el disseccionés. Com sabeu, el cubisme es caracteritza pel trencament de la perspectiva convencional i la manera de percebre les formes, que apareixen fragmentades com un trencaclosques amb les peces mal posades. El collage resultant és una interpretació personal on es para molta atenció als colors, que en aquest cas havien de ser freds, i una transformació de diferents instruments.

 

Si continuem amunt, arribem a la zona dedicada a Van Gogh. Aquest projecte va començar amb l’estudi de la vida i l’obra del pintor neerlandès, i es va centrar en una de les seves obres més conegudes: El dormitori d’Arles (la seva habitació dins del sanatori). El treball va requerir que cada alumne de 5è de primària agafés un fragment de l’habitació de Van Gogh, el situés en una quadrícula i en fes una ampliació a escala. És a dir, la quadrícula els permetia ampliar sense perdre la proporció, i així podien parar atenció a la quantitat de detalls que amaga l’obra. Aquest treball es va realitzar amb ceres.

 

 

Davant les habitacions de Van Gogh i anant cap a l’aula de plàstica, ens trobem amb uns cavallets que sostenen uns bodegons fets amb carbonet. Aquesta és una de les primeres activitats que han d’aprendre els alumnes de 1r de Batxillerat que cursen una assignatura de l’optativa del batxillerat artístic per començar a entendre els volums; és imprescindible fer que la mirada s’entreni, perquè es tracta d’aprendre a mirar.

 

 

Una mica més amunt, trobem una paret plena d’ulls d’animals que ens miren. Aquí la consigna era la següent: cada alumne de 5è de primària havia de portar de casa una foto del cap d’un animal mamífer vertebrat que fos terrestre. Amb l’ajuda d’una quadrícula, es va fer una ampliació quatre vegades més gran que l’original sense perdre les proporcions, i calia buscar les línies i els volums més importants de la cara de l’animal per quedar-se amb l’essència i l’estètica de la figura. Un cop tenien això fet, la professora Valls els demanava que s’oblidessin de l’original i el pintessin de colors diferents, sense pensar en l’animal. El resultat és espectacular.

 

 

Quan arribem al capdamunt de l’edifici Artur Martorell, veiem uns rostres inspirats en l’artista Ted Gordon, un dels referents de l’anomenat art brut, que utilitzava les corbes per crear efectes de volum. L’art brut és aquell que es genera als marges i als límits de la cultura oficial (centres penitenciaris, psiquiàtrics, suburbis, etc.) i els artistes de l’art brut són aquells que generen la seva obra totalment apartats de la formació acadèmica i del món artístic. Els alumnes de 1r d’ESO van treballar variacions sobre la mateixa cara per veure els diferents resultats que en podien obtenir. Primer van treballar la línia, que els permetia ressaltar volums; després la taca, que anava molt cenyida a una ordenació cromàtica escollida; i finalment, van treballar amb la textura. Per aconseguir-ho, van experimentar amb molts tipus de textures diferents (Van Gogh era un expert en mostrar les textures en les seves obres) fins acabar escollint-ne una per treballar-la a fons.

 

 

Acabat l’ascens, toca emprendre el descens. Dins l’edifici Alexandre Galí, ens trobem amb unes pintures de mig format que han realitzat els alumnes de 2n de batxillerat inspirades en el cubisme. El que la professora Dolors Valls els va demanar és que escollissin un paisatge que fos absolutament conegut i familiar per a ells, fins al punt que el poguessin imaginar amb els ulls tancats. El que calia aleshores era passar el paisatge pel filtre del cubisme, trencant i variant les seves perspectives. Aquestes pautes els han permès treballar la línia, els colors o la perspectiva amb pastels, pintura i carbó.

 

 

Per acabar, abans d’arribar a la sala dels laboratoris, trobem unes peanyes que aguanten uns estudis de composició fets a partir de diferents figures geomètriques. Aquí el que calia era agafar una mateixa figura i treballar-la amb mètodes diferents fins a fer-ne una composició entre ells. Primer es va treballar en pla, amb grafit, aquarel·la i Guasch, per veure com una mateixa composició genera diferents resultats. I després es va seguir amb les mateixes figures, però les van treballar amb mosi sec, donant-li forma i pintant una gama de color. L’objectiu era generar una peça equilibrada, tant de composició com de forma.

 

Compartir