Agenda | Activitats | Biblioteca | Login

Blogs Escola Sant Gregori

  • Inici
    Inici Aquí pots trobar totes les entrades de blog de tota la pàgina web.
  • Categories
    Categories Mosrta un llistat de les categories d'aquest blog.
  • Etiquetes
    Etiquetes Mostra un llistat d'etiquetes que s'han emprat al blog.
  • Blogaires
    Blogaires Cerca al teu blogaire favorit de la pàgina.
  • Blogs d'equip
    Blogs d'equip Troba els teus blogs d'equip favorits aquí:
  • Dades d'accés
    Dades d'accés Formulari d'inici de sessió

Dret

Publicat per a a ESGPENSAMENT
  • Mida de la font: Més gran Menor
  • Visites: 8205
  • 95 Comentaris
  • Imprimeix

Hola a tothom. El nou tema que tractem és el concepte de Dret. Podeu deixar els vostres comentaris, però recordeu: cal llegir els comentaris dels companys i respondre-hi en la mesura que convingui, i no repetir observacions que ja hagin estat fetes. Endavant!

Comentaris

  • Olga Ollé Hernández
    Olga Ollé Hernández Dilluns, 18 Març 2019

    Totes les persones estem a l'aplicació del dret,desde el moment en que vem nèixer.
    Només pel simple fet de nèixer a un país,et dona dret a la ciutadania
    Doncs,si els drets es contradiuen entre altres drets,com es que el dret te la capacitat de generar obligaciones en els altres?

  • Maria Jené Santó
    Maria Jené Santó Dimarts, 19 Febrer 2019

    John Locke defensa que per naturalesa els homes tenim dret a jutjar. També diu que si no tinguèssim govern ni jutges tot seria un desordre, que la gent es venjaria i tot acabaria sent una confusió.

    Contestar Cancel·la
  • Maria Caldart Deu
    Maria Caldart Deu Dilluns, 18 Febrer 2019

    El segon paràgraf que hem llegit a classe, escrit per James Madison, diu que el fet de que els humans hàgim creat un govern és la prova de que nosaltres mateixos hem reflexionat sobre la nostra naturalesa i hem arribat a la conclusió de que els humans som massa imperfectes per fer el millor per nosaltres sense la coacció. És a dir, hem vist que si no hi hagués aquesta coacció, si no hi hagués ni lleis, ni polícia, ni govern, segur que molta més gent robaria, o fins i tot mataria, que l'actual, sense veure o sense prestar atenció al fet de que això, a la llarga, probablement els portarà a algo molt pitjor, a una anarquia on tothom acabés delinquint, un país on no es fabriquessin productes, on no es cultivessin aliments, on no es construissin cases i on, per tant, el nivell de vida baixés radicalment per tothom. Això demostra que els humans, en el moment de prendre una decisió, escollim la que ens beneficia més directament i no prestem atenció, o no sabem veure més enllà de les repercussions més òbvies que tenen les nostres accions, per tant, necessitem algo que ens digui i obligui a fer el millor per nosaltres i un grup de gent que ens faci complir-ho, és a dir, les lleis i el govern. Si tots fòssim perfectes o, com diu el text, àngels, podríem viure sense govern i lleis i sense provocar una anarquia.

    Contestar Cancel·la
  • Ignasi Lasheras Quintas
    Ignasi Lasheras Quintas Diumenge, 24 Febrer 2019

    Genial! Però has passat per alt la segona part de la cita, no?

  • Alexandre Rosales Dalmau
    Alexandre Rosales Dalmau Dilluns, 11 Febrer 2019

    Penso que la perspectiva positivista és irracional. Perquè, un positivista, si creu que les úniques lleis que existeixen són les escrites, per què creu que se n'han de fer de noves? Per ell, el que és just i bo és el que diu la llei i, per tant, no hauria de tenir sentit fer-ne una de nova perquè hi hagi més bé i justícia. Potser aquesta llei reconeix un dret recollit en una altra de superior, però en algun moment hi haurà una llei superior a la resta i, si som positivistes, hem de creure aquesta llei s'ha fet de forma aleatòria i, simplement, el que diu és just perquè sí i que també ho és, per extensió, el que diuen totes les lleis que es basen en aquesta. I si una cosa és justa perquè si, vol dir que no és justa.

    A més, les lleis mateixes també diuen com s'han de fer les noves lleis i qui les pot fer. Però, llavors, en algun moment haurà d'haver-hi una llei que reconegui que es poden fer totes les altres. I, com no hi ha cap llei que reconegui el dret a fer aquesta primera llei, llavors no és una llei, com tampoc ho seria si jo agafés un paper i hi escrivís una norma qualsevol. I, si aquesta primera no és una llei vàlida, tampoc ho poden ser la resta que és basen en ella.

    És per això que el fet de pensar que les lleis no es basen en cap dret superior no escrit fa que no puguin haver-hi lleis. En canvi, podríem dir, com fan els iusnaturalistes, que aquesta llei en què es basen la resta de lleis, ve donada per un dret que tenim per naturalesa, i així podrien existir la resta de lleis. I, amb tot això que he explicat, podem dir clarament que la llei injusta no és llei, ja que si totes les lleis es basen en última instància en els nostres drets naturals, que són justos, això significa que totes les lleis han de ser justes. Si una llei no és justa, doncs, significa que incompleix la llei superior a ella, o que la superior a ella n'incompleix una altra de més important o, en última instància, els drets naturals. I, si una llei n'incompleix una de superior, deixa de ser vàlida, i amb ella totes les que hi ha per sota.

    Contestar Cancel·la
  • Ignasi Lasheras Quintas
    Ignasi Lasheras Quintas Diumenge, 24 Febrer 2019

    Les observacions que fas són genials, Alexandre! Amb tot, per fer justícia al positivisme, deixa'm matisar la primera:

    El primer argument que fas és, formalment, una reducció a l'absurd... boníssima, per cert! Però es recolza en una simplificació de les tesis positivistes, una simplificació de la que jo sóc responsable. No sempre tinc l'ocasió d'explicar les coses a fons, a classe.

    D'acord amb el positivisme, podem dir que les lleis serien l'expressió de les creences morals majoritàries d'una societat, creences que poden evolucionar a partir del debat públic. Només quan aquestes creences, ja consolidades, es plasmen en lleis esdevenen vinculants. Ho explica Jesús Mosterin aquí:

    http://www.amnistiacatalunya.org/edu/2/dh/dh-der-creacion-mosterin.html

    En parlem a classe!

  • Dídac Marí Felius
    Dídac Marí Felius Dilluns, 11 Febrer 2019

    Jo crec que per tal que una societat avanci han de estar equilibrats el iusnaturalisme i el positivisme juridic es a dir que per norma general hem de seguir les lleis però si ens trobem en el cas que hi ha una llei injusta haurem de seguir el iusnaturalisme per desobeir.

  • Ignasi Lasheras Quintas
    Ignasi Lasheras Quintas Diumenge, 24 Febrer 2019

    Però confons el significat de "llei" i el de "positivisme jurídic", Dídac. Creure que les lleis són importants no vol dir ser positivista, ja ho vam advertir a classe. El positivime jurídic defensa que NOMÉs les lleis escrites dicten el que és just

  • Ines Andreu Duch
    Ines Andreu Duch Dilluns, 11 Febrer 2019

    Per dir-ho millor el dret subjectiu té en relació amb el Iusnaturalisme.

  • Ignasi Lasheras Quintas
    Ignasi Lasheras Quintas Diumenge, 24 Febrer 2019

    Deus voler dir "el dret subjectiu té relació amb el iusnaturalisme", Inés. Hauries d'explicar quina relació

  • Ines Andreu Duch
    Ines Andreu Duch Dilluns, 11 Febrer 2019

    El dret subjectiu és el Iusnaturalisme

    Contestar Cancel·la
  • Convidat
    Patricia Guitart Riverola Dilluns, 11 Febrer 2019

    Jo crec Inés que el iusnaturalisme no és unicament el dret subjectiu, és a dir, hi pot estar relacionat pero no és pot dir que és nomes això. El dret subjectiu es pot dir que és una capacitat que tenim per poder poder fer alguna cosa en concret, en canvi el iusnaturalisme és un dret donat per la naturalesa el qual no es pot observar i sempre el podem considerar just.

    Contestar Cancel·la
  • Ignasi Lasheras Quintas
    Ignasi Lasheras Quintas Diumenge, 24 Febrer 2019

    El iusnaturalisme no és un dret, és una teoria sobre els drets. Però vas bé...

  • Ines Andreu Duch
    Ines Andreu Duch Dilluns, 11 Febrer 2019

    Hi ha dos diferents drets. El dret subjectiu i el dret objectiu. El dret subjectiu és una capacitat que una persona pot rebre una educació, és a dir que el subjectiu és la educació i el respecte de cada persona. Com per exemple una dona té dret a ser lliure però com estan sotmeses per la religió islàmica, que és més important, no poden ser lliures, no tenen respecte.

  • Ignasi Lasheras Quintas
    Ignasi Lasheras Quintas Diumenge, 24 Febrer 2019

    Hauries de reescriure el comentari perquè quedi una mica més clar. Per començar, el dret a l'educació és només un exemple de dret subjectiu, oi?

  • Convidat
    MARIA POL Dilluns, 11 Febrer 2019

    El dret objectiu és el conjunt de regles que regeixen la convivència de les persones en societat o més ben dit el conjunt de normes que regulen la conducta de les persones, amb l'objectiu d'establir un ordenament just de convivència humana. En canvi, el dret subjectiu és la capacitat de poder fer alguna cosa i que el fet de tenir-la genera obligacions en els altres o dit d'una altre manera, la facultat que té un subjecte per executar una determinada conducta o abstenir-se d'ella i per tant exigir d'un altre subjecte el compliment del seu deure.

    Contestar Cancel·la
  • Joan Salazar Ribera
    Joan Salazar Ribera Diumenge, 10 Febrer 2019

    Podem vulnerar un dret natural per tal de salvar altres drets naturals? Per exeple, tinc dret a matar al meu segrestador abans de que ell ho fagi amb mi o simplement és "millor" que mori ell i no jo?

    Contestar Cancel·la
  • Dídac Marí Felius
    Dídac Marí Felius Dilluns, 11 Febrer 2019

    Coincideixo amb l'Àlex en aquest punt, i m'agradaria afegir que la llibertat d'un individu acaba on comença la d'un altre, així com els drets. Per tant, si algú vulnera els meus drets jo estaré en obligació de defensa-los.

    Contestar Cancel·la
  • Alexandre Rosales Dalmau
    Alexandre Rosales Dalmau Dilluns, 11 Febrer 2019

    Podem fer-ho si és necessari, sempre i quan la suma de tots els drets que estem vulnerant sigui més petita que la dels drets que estem "salvant". Fins i tot diria que és la nostra obligació.

    Contestar Cancel·la
  • Joan Salazar Ribera
    Joan Salazar Ribera Diumenge, 10 Febrer 2019

    Pot ser que justícia i iusnaturalisme tinguin la mateixa arrel? (Jus-tícia, ius-naturalisme). Podríem dir que el iusnaturalisme és la justícia basada en els drets naturals.

    Contestar Cancel·la
  • Per poder enviar comentaris primer has d'iniciar sessió

Deixa el teu comentari

Convidat
Convidat Dimarts, 16 Juliol 2019

Login Alumno