Agenda | Activitats | Biblioteca | Login

Blogs Escola Sant Gregori

  • Inici
    Inici Aquí pots trobar totes les entrades de blog de tota la pàgina web.
  • Categories
    Categories Mosrta un llistat de les categories d'aquest blog.
  • Etiquetes
    Etiquetes Mostra un llistat d'etiquetes que s'han emprat al blog.
  • Blogaires
    Blogaires Cerca al teu blogaire favorit de la pàgina.
  • Blogs d'equip
    Blogs d'equip Troba els teus blogs d'equip favorits aquí:
  • Dades d'accés
    Dades d'accés Formulari d'inici de sessió

ESGPENSAMENT

Aquest és un espai dedicat a convidar els alumnes de l’Escola Sant Gregori a reflexionar sobre el coneixement, la llibertat i la vida en societat. Al llarg del curs, trobareu noves entrades relacionades amb l’Ètica, o la Filosofia en general, així com invitacions a participar de l’activitat del blog.

Volem aprofitar la tecnologia que tenim a l’abast per complementar les classes i possibilitar la participació reflexiva i meditada de tots els alumnes.

Bon curs 2015 – 2016 a totes i tots!

 

Publicat per a a ESGPENSAMENT

Aquí teniu un text de François Marie Arouet, conegut com Voltaire, un dels grans pensadors de la història. L'autor defensa el valor de la tolerància en un text que espero analitzeu i comenteu. També espero que digueu la vostra respecte de la tolerància, i de si és possible defensar-la sense caure en el relativisme moral.

 

"Ja no és per tant als homes a qui m'adreço, és a tu, Déu de tots els éssers, de tots els mons i de tots els temps: si és permès a unes febles criatures perdudes en la immensitat i imperceptibles a la resta de l'univers gosar demanar-te quelcom, a tu que ho has donat tot, a tu que fas decrets tan immutables com eterns, digna't mirar amb pietat els errors inherents a la nostra natura; que aquests errors no siguin causants de les nostres calamitats. Tu no ens has donat un cor perquè ens odiem i mans perquè ens degollem; fes que ens ajudem mútuament a suportar el farcell d'una vida penosa i passatgera; que les petites diferències entre els vestits que cobreixen els nostres febles cossos, entre tots els nostres idiomes insuficients, entre tots els nostres costums ridículs, entre totes les nostres lleis imperfectes, entre totes les nostres opinions insensates, entre totes les nostres condicions, tan desproporcionades als nostres ulls i tan semblants davant tu; que tots aquests petits matisos que distingeixen els àtoms anomenats homes no siguin senyals d'odi i persecució; que els que encenen ciris en ple dia per celebrar-te suportin als que s'acontenten amb la llum del teu sol; que aquells que cobreixen el seu vestit amb una tela blanca per dir que cal estimar-te no detestin als que diuen la mateixa cosa sota una capa de llana negra; que doni el mateix adorar-te en un argot format d'una antiga llengua o en un argot més modern; que aquells les vestidures dels quals estan tenyides de vermell o violeta, que manen en una petita parcel·la d'un petit munt de fang d'aquest món i que posseeixen alguns fragments arrodonits de cert metall, gaudeixin sense orgull del que anomenen grandesa i riquesa i que els altres els mirin sense enveja: perquè Tu saps que no hi ha en aquestes vanitats ni res a envejar ni res per enorgullir-se.

...

Publicat per a a ESGPENSAMENT

Salvatges els anomenem, perquè les seves maneres de viure són diferents a les nostres, que nosaltres jutgem com la perfecció del civisme; però ells pensen el mateix de les seves. Potser si poguéssim examinar amb imparcialitat la conducta de les diferents nacions, trobaríem que no hi ha poble tan rude que no tingui algunes regles d'educació, ni tan civilitzat que no tingui alguna resta de salvatgisme.

Els indis, de joves, són caçadors i guerrers; d'ancians, consellers, ja que tot el seu govern està regit pel consell i l'opinió dels savis. No hi ha exèrcits, ni presons, ni policia que ordeni l'obediència i infligeixi càstigs. D'aquí que perseverin en l'estudi general de l'oratòria. El millor orador gaudeix de més influència. Les dones índies conreen la terra, preparen els aliments, crien i eduquen als nens i preserven i transmeten a la posteritat la memòria de les transaccions públiques. Aquestes ocupacions dels homes i les dones són considerades honrades i naturals. Com tenen poques necessitats artificials disposen d'abundant oci per avantatjar en la conversa. La nostra manera laboriosa de viure, comparada amb la seva, la disputen ells com vil i esclava; i el saber de què tant ens enorgullim el consideren frívol i inútil.

Citaré un exemple que va tenir lloc en el Tractat de Lancaster, a Pennsylvania, l'any de 1744, entre el Govern de Virgínia i les Sis Nacions. Un cop resolt l'assumpte principal, els comissionats de Virgínia van comunicar als indis, mitjançant un discurs, que existia a Williamsburg una escola amb un fons per a l'educació dels joves indis; i que si els caps de les Sis Nacions desitjaven enviar mitja dotzena dels seus fills a l'esmentat col · legi, el govern es cuidaria de totes les seves necessitats i que els instruïssin en el coneixement dels homes blancs.

...

Publicat per a a ESGPENSAMENT

Aquí teniu el text del mite de Prometeu que hem treballat a classe. Com sabeu és una versió del mite que trobem en un diàleg de Plató. Els diàlegs de Plató són com obres de teatre que tenen per objectiu introduir-nos en la filosofia, això és, despertar en nosaltres una actitud determinada, una actitud reflexiva. En honor a la veritat, direm que Plató fa explicar el mite a un dels personatges del diàleg, i que aquest personatge és en realitat històric: és un pensador, Protàgores, que va viure a Grècia el segle V a.C.. Els mites grecs tenen moltes versions, i aquest particularment. Cada versió és una modificació del mite, modificació que té una intenció. La pregunta que us faig és: quina és la intenció de Protàgores quan explica el mite d'aquesta manera? Heu de tenir present que la diferència específica d'aquesta versió és el darrer paràgraf. Redacteu una interpretació d'aquesta versió del mite de Prometeu, que no sigui un resum del que explícitament diu Protàgores sinó una reflexió sobre el sentit o missatge que vol transmetre. Per il·luminar-vos, llegiu el post anterior, titulat "moral", i tingueu present que la justícia i la vergonya són, en aquest text, conceptes morals.

«Era en aquell temps en què els déus existien, però les nissagues mortals no existien encara.  Quan arribà també el dia assenyalat per al naixement d'aquestes, els déus les modelaren a l'interior de la terra, barrejant terra i foc i totes les coses que es poden combinar amb la terra i el foc.  Quan les hagueren de fer sortir a la llum, ordenaran a Prometeu i a Epimeteu d'atribuir i repartir totes les qualitats de la faisó més convenient.  Epimeteu, però, demana a Prometeu que el deixi repartir.

-Quan jo ho hauré fet, digué, tu ho revisaràs.

...

Publicat per a a ESGPENSAMENT

De vegades haureu sentit expressions com “tinc la moral baixa” o “no em toquis la moral!”, expressions que suggereixen que aquesta paraula refereix a l’estat d’ànim. Malgrat tot, aquest és un ús de la paraula que pot induir a confusió. El diccionari defineix moral així:

 Que concerneix els costums, els actes i els pensaments humans respecte a llur bonesa o malesa

 Advertireu que la definició correspon, formalment, a un adjectiu. La definició estipula que es diu d’alguna cosa que és moral quan té a veure amb la bondat o maldat dels costums, actes o pensaments. Però també fem servir la paraula moral com a substantiu. Amb ella ens referim al conjunt dels judicis o les creences sobre què està bé i què malament.

...

Publicat per a a ESGPENSAMENT

Fes un comentari del text següent i compara les opinions de l'autor amb les d'Epicur. Cal que hi expliquis (i) què és la virtut per l'autor, (ii) quina relació té amb la felicitat i (iii) quina és la relació entre virtut, plaer i felicitat que descriu Aristòtil i (iv) en què s'assembla i en què es diferencia respecte la relació entre virtut, plaer i felicitat que Epicur defensa.

La vida feliç és la que és conforme a la virtut, vida d’esforç seriós, i no de joc. I declarem millors les coses serioses que les que mouen a rialla i estan relacionades amb el joc, i més seriosa l’activitat de la part millor de l’home i del millor home, i la del millor és sempre la més excel·lent i la més feliç. [...]

Si la felicitat és una activitat conforme a la virtut, és raonable que sigui conforme a la virtut més excel·lent, i aquesta serà la virtut del millor que hi ha en l’home. Sigui, doncs, l’enteniment [la intel·ligència, l’intel·lecte] o sigui alguna altra cosa el que per natura sembla manar i dirigir i posseir intel·lecció de les coses belles i divines, sent diví això mateix o el més diví que hi ha en nosaltres, la seva activitat d’acord amb la virtut que li és pròpia és la felicitat perfecta. Que és una activitat contemplativa [...]

...
Tagged in: 2n ESO 3r ESO Ètica

Login Alumno