Agenda | Activitats | Biblioteca | Login

Blogs Escola Sant Gregori

  • Inici
    Inici Aquí pots trobar totes les entrades de blog de tota la pàgina web.
  • Categories
    Categories Mosrta un llistat de les categories d'aquest blog.
  • Etiquetes
    Etiquetes Mostra un llistat d'etiquetes que s'han emprat al blog.
  • Blogaires
    Blogaires Cerca al teu blogaire favorit de la pàgina.
  • Blogs d'equip
    Blogs d'equip Troba els teus blogs d'equip favorits aquí:
  • Dades d'accés
    Dades d'accés Formulari d'inici de sessió

ESGPENSAMENT

Aquest és un espai dedicat a convidar els alumnes de l’Escola Sant Gregori a reflexionar sobre el coneixement, la llibertat i la vida en societat. Al llarg del curs, trobareu noves entrades relacionades amb l’Ètica, o la Filosofia en general, així com invitacions a participar de l’activitat del blog.

Volem aprofitar la tecnologia que tenim a l’abast per complementar les classes i possibilitar la participació reflexiva i meditada de tots els alumnes.

Bon curs 2015 – 2016 a totes i tots!

 

Publicat per a a ESGPENSAMENT

Salvatges els anomenem, perquè les seves maneres de viure són diferents a les nostres, que nosaltres jutgem com la perfecció del civisme; però ells pensen el mateix de les seves. Potser si poguéssim examinar amb imparcialitat la conducta de les diferents nacions, potser trobaríem que no hi ha poble tan rude que no tingui algunes regles d'educació, ni tan civilitzat que no tingui alguna resta de salvatgisme.

Els indis, de joves, són caçadors i guerrers; d'ancians, consellers, ja que tot el seu govern està regit pel consell i l'opinió dels savis. No hi ha exèrcits, ni presons, ni policia que ordeni l'obediència i infligeixi càstigs. D'aquí que perseverin en l'estudi general de l'oratòria. El millor orador gaudeix de més influència. Les dones índies conreen la terra, preparen els aliments, crien i eduquen als nens i preserven i transmeten a la posteritat la memòria de les transaccions públiques. Aquestes ocupacions dels homes i les dones són considerades honrades i naturals. Com tenen poques necessitats artificials disposen d'abundant oci per avantatjar en la conversa. La nostra manera laboriosa de viure, comparada amb la seva, la disputen ells com vil i esclava; i el saber de què tant ens enorgullim ho consideren frívol i inútil.

Citaré un exemple que va tenir lloc en el Tractat de Lancaster, a Pennsylvania, l'any de 1744, entre el Govern de Virgínia i les Sis Nacions. Un cop resolt l'assumpte principal, els comissionats de Virgínia van comunicar als indis, mitjançant un discurs, que existia a Williamsburg una escola amb un fons per a l'educació dels joves indis; i que si els caps de les Sis Nacions desitjaven enviar mitja dotzena dels seus fills a l'esmentat col · legi, el govern es cuidaria de totes les seves necessitats i que els instruïssin en el coneixement dels homes blancs.

...

Publicat per a a ESGPENSAMENT

Aquí teniu el text del mite de Prometeu que hem treballat a classe. Com sabeu és una versió del mite que trobem en un diàleg de Plató. Els diàlegs de Plató són com obres de teatre que tenen per objectiu introduir-nos en la filosofia, això és, despertar en nosaltres una actitud determinada, una actitud reflexiva. En honor a la veritat, direm que Plató fa explicar el mite a un dels personatges del diàleg, i que aquest personatge és en realitat històric: és un pensador, Protàgores, que va viure a Grècia el segle V a.C.. Els mites grecs tenen moltes versions, i aquest particularment. Cada versió és una modificació del mite, modificació que té una intenció. La pregunta que us faig és: quina és la intenció de Protàgores quan explica el mite d'aquesta manera? Heu de tenir present que la diferència específica d'aquesta versió és el darrer paràgraf. Redacteu una interpretació d'aquesta versió del mite de Prometeu, que no sigui un resum del que explícitament diu Protàgores sinó una reflexió sobre el sentit o missatge que vol transmetre. Per il·luminar-vos, llegiu el post anterior, titulat "moral", i tingueu present que la justícia i la vergonya són, en aquest text, conceptes morals.

«Era en aquell temps en què els déus existien, però les nissagues mortals no existien encara.  Quan arribà també el dia assenyalat per al naixement d'aquestes, els déus les modelaren a l'interior de la terra, barrejant terra i foc i totes les coses que es poden combinar amb la terra i el foc.  Quan les hagueren de fer sortir a la llum, ordenaran a Prometeu i a Epimeteu d'atribuir i repartir totes les qualitats de la faisó més convenient.  Epimeteu, però, demana a Prometeu que el deixi repartir.

-Quan jo ho hauré fet, digué, tu ho revisaràs.

...

Publicat per a a ESGPENSAMENT

De vegades haureu sentit expressions com “tinc la moral baixa” o “no em toquis la moral!”, expressions que suggereixen que aquesta paraula refereix a l’estat d’ànim. Malgrat tot, aquest és un ús de la paraula que pot induir a confusió. El diccionari defineix moral així:

 Que concerneix els costums, els actes i els pensaments humans respecte a llur bonesa o malesa

 Advertireu que la definició correspon, formalment, a un adjectiu. La definició estipula que es diu d’alguna cosa que és moral quan té a veure amb la bondat o maldat dels costums, actes o pensaments. Però també fem servir la paraula moral com a substantiu. Amb ella ens referim al conjunt dels judicis o les creences sobre què està bé i què malament.

...

Publicat per a a ESGPENSAMENT

Fes un comentari del text següent i compara les opinions de l'autor amb les d'Epicur. Cal que hi expliquis (i) què és la virtut per l'autor, (ii) quina relació té amb la felicitat i (iii) quina és la relació entre virtut, plaer i felicitat que descriu Aristòtil i (iv) en què s'assembla i en què es diferencia respecte la relació entre virtut, plaer i felicitat que Epicur defensa.

La vida feliç és la que és conforme a la virtut, vida d’esforç seriós, i no de joc. I declarem millors les coses serioses que les que mouen a rialla i estan relacionades amb el joc, i més seriosa l’activitat de la part millor de l’home i del millor home, i la del millor és sempre la més excel·lent i la més feliç. [...]

Si la felicitat és una activitat conforme a la virtut, és raonable que sigui conforme a la virtut més excel·lent, i aquesta serà la virtut del millor que hi ha en l’home. Sigui, doncs, l’enteniment [la intel·ligència, l’intel·lecte] o sigui alguna altra cosa el que per natura sembla manar i dirigir i posseir intel·lecció de les coses belles i divines, sent diví això mateix o el més diví que hi ha en nosaltres, la seva activitat d’acord amb la virtut que li és pròpia és la felicitat perfecta. Que és una activitat contemplativa [...]

...
Tagged in: 2n ESO 3r ESO Ètica

Publicat per a a ESGPENSAMENT

«Suposa que hi ha una “màquina d'experiències” que proveeix a l'usuari de qualsevol experiència que aquest desitgi. Hi ha neuropsicòlegs que poden estimular el teu cervell perquè pensis i sentis que estàs escrivint una gran novel·la, fent un amic o llegint un llibre molt interessant . Durant tot aquest temps estaràs surant en un tanc amb elèctrodes adherits al teu cervell.

b2ap3_thumbnail_Brain-in-a-vat.jpg

¿Creus que hauries de connectar-te a aquesta màquina per sempre, pre-programant totes les experiències de la teva vida? Si et preocupa que en fer això puguis deixar de banda experiències desitjables, suposa que algunes empreses han investigat exhaustivament les vides de moltes altres persones. Pots prendre i triar qualsevol experiència que vulguis del seu gran arxiu d'experiències per programar les experiències de la teva vida per, suposem, els següents dos anys. Després d'aquest període tindràs 10 minuts o 10 hores fora del tanc per seleccionar les experiències dels propers 2 anys. Per descomptat, mentre estàs en el tanc no sabràs que hi ets. La resta de persones també poden connectar-se per tenir les experiències que desitgin, per tant no hi ha la necessitat de desconnectar- per prendre cura  d'ells . (Ignora qüestions com: “qui prendrà cura de la màquina si tots es connecten?”). Et connectaries ? Quina altra cosa pot importar més que com sentim les nostres vides des de dins? No haurien de comptar els pocs moments d'angoixa entre el moment en que prens la decisió de connectar-te i el moment en què et connectes. Què són uns pocs moments d'angoixa comparats amb una vida de felicitat (si això és el que tu desitges); i per què hauries de sentir-te malament si la teva decisió és la millor? Què és el que ens importa més de les nostres experiències ?»

...

Login Alumno