Agenda | Activitats | Biblioteca | Login

Blogs Escola Sant Gregori

  • Inici
    Inici Aquí pots trobar totes les entrades de blog de tota la pàgina web.
  • Categories
    Categories Mosrta un llistat de les categories d'aquest blog.
  • Etiquetes
    Etiquetes Mostra un llistat d'etiquetes que s'han emprat al blog.
  • Blogaires
    Blogaires Cerca al teu blogaire favorit de la pàgina.
  • Blogs d'equip
    Blogs d'equip Troba els teus blogs d'equip favorits aquí:
  • Dades d'accés
    Dades d'accés Formulari d'inici de sessió
Subscriute a aquesta llista via RSS Entrada de blog etiquetada a Ètica

Publicat per a a ESGPENSAMENT

Fes un comentari del text següent i compara les opinions de l'autor amb les d'Epicur. Cal que hi expliquis (i) què és la virtut per l'autor, (ii) quina relació té amb la felicitat i (iii) quina és la relació entre virtut, plaer i felicitat que descriu Aristòtil i (iv) en què s'assembla i en què es diferencia respecte la relació entre virtut, plaer i felicitat que Epicur defensa.

La vida feliç és la que és conforme a la virtut, vida d’esforç seriós, i no de joc. I declarem millors les coses serioses que les que mouen a rialla i estan relacionades amb el joc, i més seriosa l’activitat de la part millor de l’home i del millor home, i la del millor és sempre la més excel·lent i la més feliç. [...]

Si la felicitat és una activitat conforme a la virtut, és raonable que sigui conforme a la virtut més excel·lent, i aquesta serà la virtut del millor que hi ha en l’home. Sigui, doncs, l’enteniment [la intel·ligència, l’intel·lecte] o sigui alguna altra cosa el que per natura sembla manar i dirigir i posseir intel·lecció de les coses belles i divines, sent diví això mateix o el més diví que hi ha en nosaltres, la seva activitat d’acord amb la virtut que li és pròpia és la felicitat perfecta. Que és una activitat contemplativa [...]

...
Tagged in: 2n ESO 3r ESO Ètica

Publicat per a a ESGPENSAMENT

Ja podeu comentar el text d'Epicur treballat a classe (teniu de plaç fins divendres 24). Cal que feu servir les expressions següents: valor, plaer, dolor, mitjà, fi, ètica, causa, conseqüència, racionalitat.

"Per això diem que el plaer és el principi i el fi de la vida feliç, perquè l’hem reconegut com a bé primer i connatural, a partir del qual iniciem tota elecció o rebuig, i ens hi referim jutjant els béns segons la norma del plaer i del dolor. I ja que aquest és el bé primer i connatural, per aquest motiu no escollim tots els plaers, sinó que de vegades renunciem a molts, quan se’n segueix una incomoditat [un dolor] més gran. I molts dolors els considerem preferibles als plaers, si ens donen un plaer encara més gran quan més temps hàgim suportat el dolor. Tot plaer per la seva pròpia naturalesa és un bé, però no tots s’han d’escollir. De la mateixa manera, tot dolor és un mal, però no pas tots s’han d’evitar sempre. Cal jutjar totes aquestes coses amb una justa mesura en vista dels guanys i dels perjudicis, ja que de vegades ens servim del bé com d’un mal i, a l’inrevés, del mal com d’un bé.

...
Tagged in: 2n ESO 3r ESO Ètica

Publicat per a a ESGPENSAMENT

Llegiu el text següent i expliqueu què és el deure. Expliqueu també si esteu d'acord amb l'autor i per què. Feu servir exemples.

«Entenc que la mentida és simplement una declaració intencionadament falsa dirigida a un altre home. Una declaració com aquesta és una mentida independentment de si perjudica o no algú. O, dit d’una altra manera, una mentida sempre perjudica algú, encara que no sigui una persona concreta; les mentides perjudiquen sempre la humanitat en general, perquè destrueixen la base de les normes socials [l’obligació de dir la veritat]. Fins i tot una mentida pietosa, una mentida que persegueixi un fi bo, pot merèixer el càstig d’un jutge (...) Si, per exemple, algú es proposa cometre un assassinat, i tu ho vols impedir mitjançant la mentida, seràs responsable de les conseqüències d’aquesta mentida [tingues present que les conseqüències no sempre són el fi que el teu acte buscava]. Però si sempre ets sincer no ets responsable de les conseqüències imprevistes d’aquesta sinceritat, siguin quines siguin.

Suposa per protegir algú que s’amagava d’un assassí a casa teva, has mentit quan aquest assassí t’ha preguntat si hi era. Suposa també que el teu amic havia advertit la presència de l’assassí, i ha fugit per la porta del darrere. Potser si haguessis dit la veritat l’amic hauria fugit mentre l’assassí el buscava a casa teva. Però l’assassí, convençut que no menties, topa amb el teu amic a la part del darrere quan ja marxava i el mata. En aquest cas, se’t pot considerar responsable de la mort del teu amic, fins i tot si no sabies que fugia.

...
Tagged in: Ètica

Login Alumno