Agenda | Activitats | Biblioteca | Login

Blogs Escola Sant Gregori

  • Inici
    Inici Aquí pots trobar totes les entrades de blog de tota la pàgina web.
  • Categories
    Categories Mosrta un llistat de les categories d'aquest blog.
  • Etiquetes
    Etiquetes Mostra un llistat d'etiquetes que s'han emprat al blog.
  • Blogaires
    Blogaires Cerca al teu blogaire favorit de la pàgina.
  • Blogs d'equip
    Blogs d'equip Troba els teus blogs d'equip favorits aquí:
  • Dades d'accés
    Dades d'accés Formulari d'inici de sessió

Què és el relativisme moral?

Publicat per a a ESGPENSAMENT
  • Mida de la font: Més gran Menor
  • Visites: 1641
  • 217 Comentaris
  • Imprimeix

Salvatges els anomenem, perquè les seves maneres de viure són diferents a les nostres, que nosaltres jutgem com la perfecció del civisme; però ells pensen el mateix de les seves. Potser si poguéssim examinar amb imparcialitat la conducta de les diferents nacions, trobaríem que no hi ha poble tan rude que no tingui algunes regles d'educació, ni tan civilitzat que no tingui alguna resta de salvatgisme.

Els indis, de joves, són caçadors i guerrers; d'ancians, consellers, ja que tot el seu govern està regit pel consell i l'opinió dels savis. No hi ha exèrcits, ni presons, ni policia que ordeni l'obediència i infligeixi càstigs. D'aquí que perseverin en l'estudi general de l'oratòria. El millor orador gaudeix de més influència. Les dones índies conreen la terra, preparen els aliments, crien i eduquen als nens i preserven i transmeten a la posteritat la memòria de les transaccions públiques. Aquestes ocupacions dels homes i les dones són considerades honrades i naturals. Com tenen poques necessitats artificials disposen d'abundant oci per avantatjar en la conversa. La nostra manera laboriosa de viure, comparada amb la seva, la disputen ells com vil i esclava; i el saber de què tant ens enorgullim el consideren frívol i inútil.

Citaré un exemple que va tenir lloc en el Tractat de Lancaster, a Pennsylvania, l'any de 1744, entre el Govern de Virgínia i les Sis Nacions. Un cop resolt l'assumpte principal, els comissionats de Virgínia van comunicar als indis, mitjançant un discurs, que existia a Williamsburg una escola amb un fons per a l'educació dels joves indis; i que si els caps de les Sis Nacions desitjaven enviar mitja dotzena dels seus fills a l'esmentat col · legi, el govern es cuidaria de totes les seves necessitats i que els instruïssin en el coneixement dels homes blancs.

Una de les regles de l'educació dels indis consisteix a no respondre a una proposició pública el mateix dia en què aquesta es realitza; opinen que això seria tractar d'una manera molt lleugera i que demostren respecte prenent algun temps per considerar-la, jutjant així com un assumpte important. Per tant, van demorar la seva resposta fins al dia següent, en què el seu portaveu va començar a parlar manifestant el seu profund agraïment per l'amabilitat del Govern de Virgínia en fer-los aquell oferiment; "doncs nosaltres sabem molt bé - va dir ell - quant estimen la classe de coneixement que s'ensenya en aquests col · legis, i que el manteniment dels nostres joves, seria molt costós per a vostès. Per tant, estem convençuts que vostès volen fem un bé amb seva proposició i nosaltres ho agraïm cordialment. Però vostès, que són savis, han de saber que les diferents nacions tenen diferents conceptes de les coses, i així vostès no es prendran malament que diguem ara que les nostres idees sobre educació no corresponen a les de vostès .

Hem tingut sobre això alguna experiència: diversos dels nostres joves es van educar fa temps en les escoles de les províncies del nord; van ser instruïts en totes les seves ciències, però quan van tornar amb nosaltres, eren mals corredors, desconeixien la manera de viure al bosc i no podien suportar ni el fred ni la fam; no sabien com construir una cabana, caçar un cérvol o matar un enemic; parlaven el nostre llenguatge imperfectament i eren en conclusió inútils per a la caça, per a la guerra i per al consell; realment no servien per a res. Però encara que no acceptem el seu amable oferiment no per això ens sentim menys agraïts, i per demostrar els notifiquem que si els cavallers de Virgínia volen enviar una dotzena de fills, nosaltres cuidarem molt de la seva educació, els instruirem en tot el que sabem i els farem homes .

 FRANKLIN, B. Observacions sobre els salvatges de Nord-amèrica (1784)

 

 

 Feu servir el text per respondre la pregunta: què és el relativisme moral? Una pregunta com aquesta no demana una resposta breu i concisa, més aviat una reflexió, no trobeu?

Comentaris

  • Convidat
    Mauro Gimeno Dimarts, 13 Juny 2017

    Hola professor,si,no sabia ben bé el que significava la paraula. Les persones empíriques són aquelles que es basen únicament en les seves experiencies en el que veu i en el que sent. no intenta anar al més enllà.

  • Arnau Miró Centeno
    Arnau Miró Centeno Dimarts, 13 Juny 2017

    Per el reletivisme moral es que no hi ha una veritat absoluta moral, es a dir, depen de molts factors cultura, religió, las vivencias...

  • Javier Santed Villarroya
    Javier Santed Villarroya Dilluns, 12 Juny 2017

    En aquest text, Benjamin Franklin ens parla sobre el relativisme moral. Ho fa comparant dues cultures.
    Per una banda, està la cultura dels indis. Aquests tenen una forma de vida una mica salvatge comparada amb la dels americans. Són caçadors, guerrers, no van a escoles...
    Per una altre banda, està la societat dels americans. Aquesta és com la nostra, viuen en ciutats, van a l'escola, etc.
    Els americans els hi diuen als indis que si volen poden enviar a uns quants adolescents a una escola, ells ho rebutgen. En això consisteix el relativisme moral, en que cada societat té les seves propies creènces i per això mateix estem dividits en societats, per la forma de pensar. El relativisme moral també és una teoria sobre la moral: no hi ha veritats morals absolutes, objectives, només hi ha creènces morals subjectives, relatives, a la persona o a la cultura que les té. Dins d'una cultura però, la majoria estan d'acord sobre el que està bé i el que està malament

  • Convidat
    Aina Vila Fàbregas Dimecres, 07 Juny 2017

    El relativisme moral consisteix en que les idees que tenen els individus i/o les societats no poden ser mai absolutes, ja que les creences d'aquestes són relatives, és una teoria que defensa que les coses o fets no són bons ni dolents, que tenen el mateix valor i que depenen del punt de vista. Diu que no hi ha una manera de viure perfecta i manté una posició imparcial a l'hora de comparar maneres de viure com hem vist en el text. Els indis tenen la seva manera de viure i els americans la seva. Per als indis, l'educació dels blancs era inútil per a una vida on la caça i la saviduria són importants i per als blancs, la manera d'educar dels indis és completament salvatge per a una vida a la "civilitzada". Per això el relativisme moral ens diu que les dues maneres de viure no són ni bones ni dolentes, sinó que són simplement diferents.
    Llavors unes creences no poden imposar-se a les altres, i per tant totes tenen que ser respectades. Seguint aquesta teoria però portada a l’extrem, es defensa que cap comportament és moralment incorrecte si una societat l’ha acceptat. Per exemple si en un lloc matar a la gent no estigues prohibit, es podria fer i nosaltres no ho podríem jutjar perquè són les nostres creences contra les seves i tenen el mateix valor.
    Jo crec que el relativisme moral hauria de tenir uns límits, s’ha de respectar les altres creences fins al punt que no afecten a una altre persona amb unes de diferents.

  • Ignasi Lasheras Quintas
    Ignasi Lasheras Quintas Diumenge, 11 Juny 2017

    Hola Aina, tinc un dubte: quan dius "Llavors unes creences no poden imposar-se a les altres", el verb "poder" té un sentit moral? Perquè si és el cas, aquesta conclusió dependrà també del punt de vista, no?

  • Carol Estefani Tellez Contreras
    Carol Estefani Tellez Contreras Dimecres, 07 Juny 2017

    Hola professor,

    El relativisme moral diu que no hi han actes bons ni dolents. Accepta diferents judicis morals sobre el mateix acte. Diu que hi han diferents creences, opinions i punts de vista sobre un mateix acte, i els accepta.

    En aquest text Benjamin Franklin vol mostrar-nos això. Diu que nosaltres anomenem els indis salvatges perquè tenen una civilització, creences, educació diferents a les nostres. Segons el relativisme moral no hi haurien d'haver "salvatges", i això ho defèn Franklin en aquest text.

    El tractat de Lancaster és una demostració perfecte per això, perquè acullen els indis. Però, personalment crec que això demostra que a ells no els hi agraden la societat dels indis i que els volen cambiar. Però igualment, això demostra acceptació i acolliment a la seva cultura.

    Els indis d'altra banda també fan el mateix, encara que rebutgin la proposta dels americans. El potaveu demostra respecte cap a la seva altra cultura i l'accepta, però no vol que els indis canviïn, perquè si no ja no estaríen preparats per a la seva societat perquè ja s'hauríen acostumat a viure com els americans.
    Jo no crec que els americans acceptin la proposta dels indis, perquè a les dues societats ja els hi agraden com són i no ho volen canviari accepten les dues societats, i això és el que importa.

  • Ignasi Lasheras Quintas
    Ignasi Lasheras Quintas Diumenge, 11 Juny 2017

    Prou bé

  • Maria Bravo  Foguet
    Maria Bravo Foguet Dimarts, 06 Juny 2017

    Sento el retard professor:(
    Benjamin Franklin en el text parla sobre el relativisme moral. Sengons el text no hi ha creences bones ni dolentes ( per cada civilització); si per algú, algu creu q està malametestarà malament i el mateix amb algu bo. Però hi ha accions que segueixen sense estar bé, però al tenir diferentes religions fa que no siguin bones ni dolentes.
    En resum: el relativisme moral ens diu que no hi ha bo ni dolent en les creences humanes ( al contari de la moral).

  • Ignasi Lasheras Quintas
    Ignasi Lasheras Quintas Dimarts, 06 Juny 2017

    Maria, has d'explicar millor aquesta frase: "Però hi ha accions que segueixen sense estar bé, però al tenir diferentes religions fa que no siguin bones ni dolentes."

  • Convidat
    Maria Bravo Foguet Dimecres, 07 Juny 2017

    Em corregeixo. Volia dir a per exemple matar, matar a algú està malament però si una persona ho fa perque es la seva religió n ho podem canviar ja que tenen costums diferents als nostres.

    Contestar Cancel·la
  • Arantxa Zabalia Crespo
    Arantxa Zabalia Crespo Dilluns, 05 Juny 2017

    El text de Franklin.B parla sobre el relativisme moral. Ens explica que entre dos creences totalment diferents no es sap distingir quina es la bona y quina es la dolenta. El text ens posa com a exemple als indis i als blancs,per fer-nos refleccionar, ja que la cultura del indis es salvatge. En canvi els indis creuen que la cultura del blancs no hi están d'acord ja que es perder el saber viure en unes campantes, fer la guerra,cacar...Es a dir, cap es millor que l'altre, simplement són diferents.

  • Ignasi Lasheras Quintas
    Ignasi Lasheras Quintas Dilluns, 05 Juny 2017

    Hola Arantxa,
    hauries de millorar algunes coses del teu comentari. D'entrada afirmes que "la cultura dels indis és salvatge", encara que pel que dius després diria que no era la teva intenció. Després, hi ha aquesta frase que no entenc: "perder el saber viure en unes campantes". I, en general, hauries de fer servir vocabulari de l'assignatura per explicar-te millor. Torna-hi.

  • Pol Canals Tolo
    Pol Canals Tolo Diumenge, 04 Juny 2017

    El text de Benjamin Franklin en descriu que totes les civilitzacions tenen diferentes formes de vida, en aquest cas parla de dos, els indis i els Estats Units. Els dos vandols tenen diferents maneres de viure, però ningú està d'acord en accepta la del altre perquè la troba poc útil. Per aixo ens dona a coneixer que NO hi ha salvatges, si no que cada civilització te les seves formes de viure i quan veu una altre cultura li anomena salvatge.
    Per això Benjamin Franklin ens dona a coneixer que totes les civilitzacions con correctes.

  • Ignasi Lasheras Quintas
    Ignasi Lasheras Quintas Dilluns, 05 Juny 2017

    Hola Pol. Què és la moral, què és el relativisme moral i quina relació hi veus amb el text?

  • Neo Lee Prat
    Neo Lee Prat Diumenge, 04 Juny 2017

    El text que Benjamin Franklin ens planteja son dues cultures diferents. Els occidentals, en aquest cas nosaltres, trobem els indis salvatges per les seves costums i maneres de viure, segons les nostres creences. Els indis valoren més el instint de la supervivencia (com fer foc, caçar, etc.), en canvi, nosaltres preferim més els valors del coneixament del món, respecte i educació.
    Nosaltres pensem que els indis son salvatges per la manera de pensar diferent, però si un indi pensa el mateix de nosaltres, la nostra manera de jutgar als indis no sera millor que la nostra creença respecte la nostra cultura. Les creences poden ser millors o pitjors si tenen la propietat de ser observables amb els ulls humans, en aquest cas, si una persona pensa que les ampolles son de ferro i una pensa que és de plàstic, aleshores, la persona que hagi dit que l'ampolla esta feta de plàstic, sera millor que la persona que ha dit que la ampolla es de ferro.

  • Ignasi Lasheras Quintas
    Ignasi Lasheras Quintas Dilluns, 05 Juny 2017

    Hola Neo, diria que deixes el comentari a mitges, no trobes? On vols anar a parar amb això que dius de les creences?

  • Berta Arañó Fernàndez
    Berta Arañó Fernàndez Dissabte, 03 Juny 2017

    En aquest text Benjamin Franklin ens expresa dos grupo socials totalmente diferents. Per una banda ens ensenya els indis i per altera els occidentals. Per els occidentals els indis son salvatges, perquè tener unes creences molt different a les nostres. no estem acostumats a veure com les dones han de conrear les terres, com crien els nens... Però per els indis els occidentals tambe son salvajes, perquè matem els animals i en fem un mal us.
    Però lo que diu Benamin Frankilin es que tothom te la seva cultura, i que pot ser que unes persones creguin una cosa i unes altres persones pensin que esta be, o a l'inreves. Aixó ens fa veure que el relativisme moral depès de la cultura, es a dir depèn d'una mateixa persona.

  • Ignasi Lasheras Quintas
    Ignasi Lasheras Quintas Dilluns, 05 Juny 2017

    Molt bé, Berta. Però m'has d'aclarir aquesta darrera frase: "el relativisme moral depèn de la cultura, es a dir depèn d'una mateixa persona.". Primer, pensa atentament què vol dir l'expressió "relativisme moral", i després què vols dir tu quan dius que depèn "d'una mateixa persona"

  • Berta Arañó Fernàndez
    Berta Arañó Fernàndez Dimarts, 13 Juny 2017

    Professor, bull dir que una mateixa persona pot tenir les seves cultures, així que depen d'ella mateixa.

  • Ignasi Lasheras Quintas
    Ignasi Lasheras Quintas Divendres, 16 Juny 2017

    Creus que aquesta frase és correcta? " el relativisme moral depèn de la cultura "

  • Per poder enviar comentaris primer has d'iniciar sessió

Deixa el teu comentari

Convidat
Convidat Dimecres, 28 Juny 2017

Entrades Relacionades

No post has been created yet.

Login Alumno