Agenda | Activitats | Biblioteca | Login

Blogs Escola Sant Gregori

  • Inici
    Inici Aquí pots trobar totes les entrades de blog de tota la pàgina web.
  • Categories
    Categories Mosrta un llistat de les categories d'aquest blog.
  • Etiquetes
    Etiquetes Mostra un llistat d'etiquetes que s'han emprat al blog.
  • Blogaires
    Blogaires Cerca al teu blogaire favorit de la pàgina.
  • Blogs d'equip
    Blogs d'equip Troba els teus blogs d'equip favorits aquí:
  • Dades d'accés
    Dades d'accés Formulari d'inici de sessió

Què és el relativisme moral?

Publicat per a a ESGPENSAMENT
  • Mida de la font: Més gran Menor
  • Visites: 159
  • 15 Comentaris
  • Imprimeix

Salvatges els anomenem, perquè les seves maneres de viure són diferents a les nostres, que nosaltres jutgem com la perfecció del civisme; però ells pensen el mateix de les seves. Potser si poguéssim examinar amb imparcialitat la conducta de les diferents nacions, potser trobaríem que no hi ha poble tan rude que no tingui algunes regles d'educació, ni tan civilitzat que no tingui alguna resta de salvatgisme.

Els indis, de joves, són caçadors i guerrers; d'ancians, consellers, ja que tot el seu govern està regit pel consell i l'opinió dels savis. No hi ha exèrcits, ni presons, ni policia que ordeni l'obediència i infligeixi càstigs. D'aquí que perseverin en l'estudi general de l'oratòria. El millor orador gaudeix de més influència. Les dones índies conreen la terra, preparen els aliments, crien i eduquen als nens i preserven i transmeten a la posteritat la memòria de les transaccions públiques. Aquestes ocupacions dels homes i les dones són considerades honrades i naturals. Com tenen poques necessitats artificials disposen d'abundant oci per avantatjar en la conversa. La nostra manera laboriosa de viure, comparada amb la seva, la disputen ells com vil i esclava; i el saber de què tant ens enorgullim ho consideren frívol i inútil.

Citaré un exemple que va tenir lloc en el Tractat de Lancaster, a Pennsylvania, l'any de 1744, entre el Govern de Virgínia i les Sis Nacions. Un cop resolt l'assumpte principal, els comissionats de Virgínia van comunicar als indis, mitjançant un discurs, que existia a Williamsburg una escola amb un fons per a l'educació dels joves indis; i que si els caps de les Sis Nacions desitjaven enviar mitja dotzena dels seus fills a l'esmentat col · legi, el govern es cuidaria de totes les seves necessitats i que els instruïssin en el coneixement dels homes blancs.

Una de les regles de l'educació dels indis consisteix a no respondre a una proposició pública el mateix dia en què aquesta es realitza; opinen que això seria tractar d'una manera molt lleugera i que li demostren respecte prenent algun temps per considerar-la, jutjant així com un assumpte important. Per tant, van demorar la seva resposta fins al dia següent, en què el seu portaveu va començar a parlar manifestant el seu profund agraïment per l'amabilitat del Govern de Virgínia en fer-los aquell oferiment; "doncs nosaltres sabem molt bé va dir ell quant estimen la classe de coneixement que s'ensenya en aquests col · legis, i que el manteniment dels nostres joves, seria molt costós per a vosaltres. Per tant, estem convençuts que vostès volen fem un bé amb seva proposició i nosaltres ho agraïm cordialment. Però vostès, que són savis, han de saber que les diferents nacions tenen diferents conceptes de les coses, i així vostès no prendran a malament el que diguem ara que les nostres idees sobre educació no corresponen a les de vostès .

Hem tingut sobre això alguna experiència: diversos dels nostres joves es van educar fa temps en les escoles de les províncies del nord; van ser instruïts en totes les seves ciències, però quan van tornar amb nosaltres, eren molt dolents corredors, desconeixien la manera de viure al bosc i no podien suportar ni el fred ni la fam; no sabien com construir una cabana, caçar un cérvol o matar un enemic; parlaven el nostre llenguatge imperfectament i eren en conclusió inútils per a la caça, per a la guerra i per al consell; realment no servien per a res. Però encara que no acceptem el seu amable oferiment no per això ens sentim menys agraïts, i per demostrar els notifiquem que si els cavallers de Virgínia volen enviar una dotzena de fills, nosaltres cuidarem molt de la seva educació, els instruirem en tot el que sabem i els farem homes .

 FRANKLIN, B. Observacions sobre els salvatges de Nord-amèrica (1784)

 

 

 Feu servir el text per respondre la pregunta: què és el relativisme moral? Una pregunta com aquesta no demana una resposta breu i concisa, més aviat una reflexió, no trobeu?

Comentaris

  • Mariona Rahola Codina
    Mariona Rahola Codina Dilluns, 22 Maig 2017

    En aquest text, Benjamin Franklin utilitza l'exemple de la relació entre dos cultures diferents per presentar-nos el relativisme moral.
    Per una banda els europeus amb la seva manera de veure el seu món com l’únic i correcta. Per l'altre els indis indígenes,en canvi, sense renunciar a la seva cultura volen intentar viure en harmonia amb els arrasius colonitzadors.
    Els europeus ofereixen educar amb les seva moral als joves indis. La resposta dels indígenes, es que el que la societat europea considera com a essencial, no serveix de res per a l'estil de vida que ells tenen.
    Això em porta a pensar en que el relativisme moral recolza que no hi ha actes absolutament bons ni dolents. Allò que és bo per a tu (la teva societat/cultura) no és una veritat absoluta, ni la correcta per a tothom.
    El relativisme moral és injust ja que es basa en el que la majoria de la població vol, independentment de si es correcta o no.
    El relativisme moral fa dubtar totes les doctrines de justícies actuals, nacionals i internacionals. Es a dir, el perquè en alguns països hi ha recursos que són drets humans (educació mínima,sanitat, democràcia...) i en d'altres que no. I fins a quin punt els que defensem els drets humans podem intervenir, intentar ensenyar la nostra manera de pensar si la barrera de la relativisme moral ens separa.

  • Convidat
    Robert Nebot Gali Dilluns, 22 Maig 2017

    Segons el que explica aquest text el relativisme moral és la manera de pensar que diu que cadascú té la seva manera de pensar, i com que no hi ha una manera objectiva de pensar i, per tant, no hi poden haver maneres bones de pensar i maneres dolentes de fer-ho i, com a conseqüència, hem de tolerar totes les maneres de pensar.

    Tot i això, jo diria que hi han límits al relativisme, ja que jo diria que hi ha certes accions que s'haurien de considerar dolentes, tot i que no sempre ho són (considerades). Per exemple, la majoria de la gent considera que matar gent massivament depenent de la seva religió és una cosa dolenta, però els nazis ho consideraven bo. Com podem dir objectivament que s' equivocaven en els seu judici moral?
    Doncs jo crec que matar algú intencionadament és dolent, per tant, mai hauríem de matar algú, i menys encara per discriminar en funció de les seves creences, religió o la seva manera de ser. Seguint l'exemple dels nazis jo crec que no tenien raó matant tots els jueus que van matar, però tampoc cap altre govern que va participar en la guerra, ja que enviava soldats a matar altres soldats en funció de les seves creences i del lloc on havien nascut.
    Com que la vida humana no es pot valorar, no hauríem de canviar vides humanes per objectius polítics, ideològics, religiosos, econòmics...

  • Ferran Vives Recasens
    Ferran Vives Recasens Dilluns, 22 Maig 2017

    Podriem dir que Benjamin Franklin fou un home comprensiu i respectuós, això ho sabem gràcies a aquesta obra; ell compara dos tipus de moral, la seva i la dels indis, i, com que la moral són les creences sobre el que és important o no, ell destaca les diferències morals entre els blancs i els indis sobre l'educació. Els indis troben més important aquests valors educatius, ja que en la seva cultura són més necessaris: ser veloç, avispat, valent, fort, pacient, caçadors, constructors; en canvi, els blancs troben més important: ser raonable, sabi... L' autor es queixa de que els no indígenes diguin que són superiors, ell diu que el resultat és el que fa una moral diferent, perquè ell defensa que no hi ha res absolutament bo ni dolent, també senyala que els indis s' organitzen millor, en canvi, nosaltres vivim amb més luxe... I per això no podem dir que són salvatges, sinó que no són iguals (en algunes coses pitjor, i en altres millor). Tot això ho defensa gràcies al relativisme moral, que destaca que només hi ha creences veritables subjectives que depenen de l' entorn, la persona, la cultura (que normalment s' està d'acord entre les persones que ho formen)...

  • Martina Casañé Cabot
    Martina Casañé Cabot Dilluns, 22 Maig 2017

    Aquest tesxt parla sobre el xoc de les diferents cultures(la americana i l'europea). Per exemple, per els europeus un model d'home a seguir és el que s'interessa per la ciencia i la literaura, és a dir, l'home culte i educat. En canvi, els americans valoren al home que posseex força i que té l'habilitat de muntar a caball i caçar. Jo crec que totes les morals són iguals si es respectan les unes amb les altres i que el valor de cada una és diferenciarà per l'ús de la tolerancia, la igualtat, el respecte, i els drets. Per tant, com que la moral europea no en fa ús respecte a l'indigena considero superior aquesta última.

  • Lina Cavaller de Ros
    Lina Cavaller de Ros Dilluns, 22 Maig 2017

    El relativisme moral és una idea contraria a què és la moral. Ja que la moral és un conjunt de creences o idees de què està bé i què malament. El relativisme moral diu que no existeix cap estàndart definitiu. Parlant del text de Franklin, jo crec que en cada grup social o grup de persones que comparteixen les creences sobre què es bo i què dolent, hi han diferents creencies respecte als altres grups. Però el que crec que és més important es que hi hagi un mínim de creences comunes a nivell mundial. Ja que tot i que hi han molts grups diferents, tots vivim en un mateix món i crec que el més important és què hi hagi un respecte entre totes les creencies i que aquesta tindria que ser la creença compartida entre totes les societats: el respecte. Ja que sinó es molt complicada la nostra convivència. Per exemple, al text, podem veure com cada societat necessita una educació diferent per poder sobreviure als seus costums i a les seves creences, osigui a la seva moral. I crec que s'haurien d'haver respectat i no pensar què són salvatges (com diu el títol: observacions sobre els salvatges de Nord-Amèrica) sino que són diferents. Un altre exemple és la persecució i exterminació dels jueus. Els Alemanys tenien aquesta creença, però això singnificava no respectar la creença dels jueus, per tant no estaven complint una mínima creença comu entre tot el món què per mi seria el respecte entre nosaltres, osigui que penso que la morals de cada societat no pot faltar el repecte a les altres morals, les han de respectar.

  • Convidat
    Alejandra Soler-Roig Dilluns, 22 Maig 2017

    En aquest text Benjamin Franklin parla de la relativitat de l'educació, depenen de l'entorn on visquis.
    Crec que moltes vegades ens pensem que la manera de fer les coses, l'ho correcte i les bases de la bona educació són les nostres, sense entendre que hi ha altres maneres de fer la mateixa cosa depenen d'on viguis.
    Amb les conquestes els colonitzadors van pensar que teníen que adoctrinar els pobres indígenes i els van prohibir i anular les seves cultures i tradicions.
    Hem d'aprendre a ser tolerants, que tothom té la seva cultura i la seva manera de fer les coses, i la nostra no es universal ni molt menys la correcte.
    Sempre que hi hagi respecte al ser humà, tota manera de viure és correcte.
    Els indígenes ho expliquen en aquest text amb la seva resposta al Govern de Virginia, per ells es un regal donar-lis la oportunitar d'educarse amb ells, pero crec que lis falta la humiltat de no voler aprendre dels indígenes. La seva actitud desde el meu punt de vista és una mica prepotent.

  • Clara Serratosa Sentias
    Clara Serratosa Sentias Dilluns, 22 Maig 2017

    En aquest text, Benjamin Franklin explica les diferències entre dos morals: la europea i la indígena americana. Però, què és la moral? Doncs la moral és el conjunt de normes, lleis i costums que imposa una societat en un sentit moral.
    També explica que la societat europea considera la societat indígena inferior. Jo crec que per sobre de totes les morals hi han uns valors, com la igualtat i el respecte. I que aquests, són els que diuen quina moral és superior a una altra. Per exemple, si una moral té respecte per a les altres serà superior a una que no el té.
    Totes les morals són limitadament lliures de fer i pernsar el què volen. El seu limit ser`an el respecte i la igualtat cap a les persones i les altres morals. Fora d'aquestas límits, poden fer el que vulguin.

  • Convidat
    Clara Serratosa Dilluns, 22 Maig 2017

    Faig unes rectificacions:
    En aquest text, Benjamin Franklin parla sobre el prototip d'home per a diferents morals/societats: la europea i la indígena americana i explica les diferències entre les dos. Però, què és la moral? Doncs la moral és el conjunt de normes i lleis que determinen el què està bé i el què està malament.
    En comparar dos creences es produeixen diferents judicis: morals o descriptius. En el cas del morals, la veritat objectiva no es pot veure, almenys, amb els nostres propis ulls. Però, igual que els àtoms, existeix.
    En canvi, els descriptius es poden demostrar visualment.
    El respecte, els drets i la tolerancia són valors que existeixen per sobre de totes les creences. Una creença serà pitjor que una altra si aquesta no els aplica. Si aquests valors siguéssin compartits per a totesles cultures, societals i creencesles farien a totes iguals.

  • Fernando Longares Rodriguez
    Fernando Longares Rodriguez Diumenge, 21 Maig 2017

    En aquest text Benjamin Franklin ens parla del relativisme moral, el qual ens diu: no hi varietats morals absolutes o objectives, nomes hi ha creences reals subjectives, relatives, al la persona o a la cultura que las té. Com a exemple ens compara dues societats, els Indis i els Americans. Des de nostre punt de vista pensem que els Americans son mes civilitzats perquè viuen en ciutats, van a escoles, tenen oficis, etc, i pensem que els Indis són mes selvatges perquè viuen en trbus, caçan, són guerrers,etc. Pro estem molt equivocats perquè no hi han societats mes civilitzades o menys sino que hi han diferents cultures.
    Els Americans al pensar-se que la menera de viure dels indis no era la correcta van convidar a dotze nens Indis a anar a una de les seves escoles, pro els Indis encare que egraïts es van negar ja que a la seva societat anar a l'escola no servia per a res. I amb aquest text l'autor ens vol demostrar que hi han diferents tipus de cultures però que cap es la bona.

  • Jordi Mora Bas
    Jordi Mora Bas Diumenge, 21 Maig 2017

    Tot això esta relacionat amb el relativisme moral, que diu que no hi han varietats socials absolutes, només hi han creences morals subjectives relatives a la persona o a la cultura que las té.

  • Jordi Mora Bas
    Jordi Mora Bas Diumenge, 21 Maig 2017

    En aquest text l'autor, Benjamin Franklin, ens corregeix el nostre concepte de dir a tothom que no és i no viuen com nosaltres. En ho marca dient que no és just que qui no viu com nosaltres ha de ser salvatge, cadascú té les seves cultures i la seva manera de viure. En el cas dels indis, ells també podrien dir el mateix, ja que ells tenen una manera diferent de concebre el món. Benjamin ens explica que el Govern de Virginia els va fer una propasta als indis, aquesta proposta era que 12 nens de la seva tribu serien educats a les escoles angleses per tal de aprendre i guanyar uns diners per ajudar a les seves families ja que eren molt pobres. Els indis van refusar aquesta proposta ja que per ells era inutil que anessin a estudiar i que al trornar, al cap de deu anys, no sapiguessin com caçar o contruir una cabana. Per ells serien inutils ja que per ells el més important és saber caçar i sobreviure.

  • Max Albert Sala
    Max Albert Sala Diumenge, 21 Maig 2017

    En aquest text, Benjamin Franklin ens cita un exemple amb un misssatge. Aquest missatge consisteix en fer veure a tothom que el que ens sembla salvatge, com per exemple els indis, no ho sigui. Franklin remarca que els indis tenen una manera de concebre el món, que és diferent a la nostre. Però això, no vol dir que siguin més extranys o més salvatges, sino que simplement és la seva forma d'educació. Com caçar un cérvol, construir una cabana o matar a un enemic. Els indis també consideren la nostra cultura frívola i inútil, ja que pensen el mateix que nosaltres, "que extranya la seva manera d'actuar". Benjamin diu que el Govern de Vírginia, va proposar a una tribu d'indis, d'acollir una dotzena de nens, ja que des de el punt de vista de la ciutat, es veia que les tribus índies eren pobres. La tribu va negar la proposta per una raó molt coherent. Si una dotzena de nens s'en anessin a la ciutat, quan tornessin a la tribu dintre de 10 anys no podrien sobreviure a causa de les dificultats que comporta viure en una tribu. Arribem a la conclusió de que les tribus prefereixen educar de la seva manera als seus nens que portar-los a la ciutat amb una altre cultura i amb més privilegis. Aquesta explicació dels indis es molt acertada ja que si els fonaments de la teva família vivien pel bosc, tu també viuras en el bosc, perquè no coneixaras res més que no sigui l'educació que has vist fer pels teus pares. És a dir, Franklin ens vol demostrar que el tipus de cultura de qualsevol país o en aquest cas de qualsevol tribu no és pot jutgar pels seus actes, ja que és la seva cultura i s´ha de respectar. Tots aquests esdeveniments estan relacionats amb el relativisme moral, que diu que no hi han varietats socials absolutes, només hi han creences morals subjectives relatives a la persona o a la cultura que las té.
    Gràcies per la seva atenció.

    Contestar Cancel·la
  • Max Albert Sala
    Max Albert Sala Diumenge, 21 Maig 2017

    g

  • Max Albert Sala
    Max Albert Sala Diumenge, 21 Maig 2017

    Perdó professor, sense volgué m'he equivocat de tecles.

  • Convidat
    Max Albert Sala Diumenge, 21 Maig 2017

    En aquest text Benjamin Franklin ens cita un exemple que té molt missatge. Aquest exemple ens mostra una imatge diferent a la que nosaltres veiem, com les persones que les anomenem salvatges. Aquestes persones no són salvatges, sino que tenen una forma diferent de concebre el món. Ja que per exemple, els indis quan són joves han de saber caçar, construir una cabana o matar un enemic. Els indis refusen la proposició que els hi fa el Govern de Vírgina, perquè creuen que enviar una dotzena d'alumnes a una ciutat, l'unic que fará aquest esdeveniment sera absentar-los de l'educació que és complia en la seva tribu. És a dir, si anessin a una ciutat uns indis i després tornessin a la seva tribu del bosc, no sabrien sobreviure a causa de l'educació que haurien interioritzat a Vírgina, que es completament diferent a la d'una tribu. Arribem a la conclusió de que els indis prefereixen una educació adient a la seva forma de viure, que una educació amb més privilegis i sense tantes dificultats. Aquesta exemple és relaciona amb el relativisme moral, que vol dir que no hi han varietats socials absolutes, només hi han creences morals subjectives relatives a la persona o a la cultura que las té.
    Gràcies per la seva atenció

  • Per poder enviar comentaris primer has d'iniciar sessió

Deixa el teu comentari

Convidat
Convidat Dimarts, 23 Maig 2017

Entrades Relacionades

No post has been created yet.

Login Alumno