Agenda | Activitats | Biblioteca | Login

Blogs Escola Sant Gregori

  • Inici
    Inici Aquí pots trobar totes les entrades de blog de tota la pàgina web.
  • Categories
    Categories Mosrta un llistat de les categories d'aquest blog.
  • Etiquetes
    Etiquetes Mostra un llistat d'etiquetes que s'han emprat al blog.
  • Blogaires
    Blogaires Cerca al teu blogaire favorit de la pàgina.
  • Blogs d'equip
    Blogs d'equip Troba els teus blogs d'equip favorits aquí:
  • Dades d'accés
    Dades d'accés Formulari d'inici de sessió

Prometeu

Publicat per a a ESGPENSAMENT
  • Mida de la font: Més gran Menor
  • Visites: 1770
  • 108 Comentaris
  • Imprimeix

Copio a continuació el mite de Prometeu, que Plató fa explicar a un personatge en un dels seus diàlegs. Recordeu que la setmana que ve haureu de comentar-lo a classe, i aprofiteu aquest espai per suggerir idees, arguments, exemples o interpretacions de passatges difícils, i discutir-los entre vosaltres. A treballar!

 

Era en aquell temps en què els déus existien, però les nissagues mortals no existien encara.  Quan arribà també el dia assenyalat per al naixement d'aquestes, els déus les modelaren a l'interior de la terra, barrejant terra i foc i totes les coses que es poden combinar amb la terra i el foc.  Quan les hagueren de fer sortir a la llum, ordenaran a Prometeu i a Epimeteu d'atribuir i repartir totes les qualitats de la faisó més convenient.  Epimeteu, però, demana a Prometeu que el deixi repartir.

 -Quan jo ho hauré fet, digué, tu ho revisaràs.

 I aconseguit el consentiment, es posa a repartir.  En la distribució dóna als uns la forca sense la velocitat; als més febles concedeix la rapidesa; els uns, els arma, als qui no s6n armats per natura disposa alguna qualitat que els salvi.  A aquells que revesteix de petitesa, els concedeix la fugida a vol o l'habitació sota terra; aquells als quals augmenta la grandària, els salva per aquesta mateixa; i en fi, anava repartint bo i servant un equilibri. Tot això ho combinava tenint força cura que cap espècie no desaparegués.  Quan les hagué socorregudes contra llurs destruccions recíproques, s’ocupà de llur defensa contra les intempèries que venen de Zeus, abillant-les de pèls espessos i de pells gruixudes suficients contra el fred i capaces per altra banda contra la calda, i per a anar a dormir, procurà jaç propi i natural per a cadascuna; i per a calçat donà als uns peülla, als altres pells gruixudes i sense sang.  Després d’això> s’ocupà de donar a cadascú un aliment diferent: als uns donà les herbes de la terra, als altres els fruits dels arbres, a d'altres les arrels; a alguns donà per a aliment la carn dels altres, i a aquells donà una descendència limitada, mentre que llurs víctimes tingueren en canvi gran fecunditat, tot per tal d'aconseguir la salvació de l'espécíe.  Però Epimeteu, que no tenia prou saviesa, no s’adonà que havia despès totes les qualitats amb els irracionals: restava sense part en la distribució el gènere humà, i Epimeteu estava perplex sobre què faria.

 Trobant-se en el dubte, compareix Prometeu a fer la inspecció i veu tots els animals proveïts harmoniosament de tot i l'home, en canvi, nu, descalç, sense jaç i desarmat.  Ja havia arribat el dia assenyalat a l'home per a sortir de la terra a la llum.  Prometeu, trobant-se en la dificultat de no saber quina mena de defensa trobaria per a l'home, roba a Hefest i a Atena l'habilitat tècnica i el foc -perquè sense el foc no era possible que aquella qualitat fos adquirida per ningú o esdevingués útil- i en fa do a l'home.  Així fou com l'home adquirí les arts útils a la vida, però la política mancava, perquè era amb Zeus.  I Prometeu no tenia ja temps de penetrar a l'acròpolis que habitava Zeus; altrament,  les guardes de Zeus eren terribles; però pogué penetrar d'amagat a l'obrador d'Hefest i Atena, on ells dos es dediquen a llurs arts preferides, talment que, havent robat les arts del foc a Hefest i la resta a Atena, pogué donar-les a l’home, i així l'home es trobà ben equipat per a la vida.  Prometeu després, segons que es conta, fou acusat de robatori per culpa d'Epimeteu.

 Com que l'home participava de la condició divina, comença per ésser l'únic de tots els animals que honorà els déus, i s'emprengué de construir altars i imatges divines; després adquirí de seguida l'art d'emetre sons i mots articulats, i inventà l’habitació i el menjar i el jaç i la manera de treure aliments de la terra.  Proveïts així, els homes vivien al començament dispersos, perquè no hi havia ciutats.  Així doncs eren destruïts per les bèsties, per tal com elles eren en tot més fortes que l'home i l'art d'aquest li era un ajut suficient per a nodrir-se, però deficient per a la lluita amb els animals; perquè no posseïa encara la tècnica política de la qual l'art de la guerra és una part.  Així cercaren d'aplegar-se i de salvar-se fundant ciutats; però quan s'aplegaven es feien mal mútuament, perquè no tenien l'art de la política, talment que es dispersaven novament i eren destruïts.  Zeus, aleshores, tement per la nostra espècie que no desaparegués del tot, tramet Hermes portant als homes la vergonya  i la justícia, per tal que hi hagués a les ciutats l'harmonia i els lligams creadors de l'amistat.  I Hermes aleshores pregunta a Zeus: ¿De quina manera cal donar als homes la justícia i la vergonya? ¿Talment com s'havien repartit les altres virtuts repartiré aquestes?  Perquè han estat repartides així: un de sol que posseeixi l'art de la medicina serveix a molts profans, i així mateix s'esdevé amb els altres artesans. ¿Establiré així la justícia i la vergonya entre els homes, o les repartiré entre tots? -Entre tots, féu Zeus, que tots en participin; perquè no subsistirien les ciutats si només uns pocs n'estiguessin proveïts, com s'esdevé amb les altres arts.  Altrament, imposa de part meva la llei, que l’incapaç de participar de la justícia i de la vergonya sigui exterminat com una plaga de la ciutat.

  Plató, Protàgores, 320, c, 2 – 322, d (ed. Textos Filosòfics, Ed. Laia, trad. Joan Crexells, p. 140-143)

Comentaris

  • Hugo González Planas
    Hugo González Planas Dimarts, 19 Juny 2018

    o sentu sa enviat duges vegades

  • Hugo González Planas
    Hugo González Planas Dimarts, 19 Juny 2018

    Un mita es una historia pero l´historia no es te que explica el mita si que es te que explica.¿Que ages pasat si aguesin donat el foc a un altra eser,tota la umanita saria difarent, el nostra cos saria higual o saria difarent?

  • Hugo González Planas
    Hugo González Planas Dimarts, 19 Juny 2018

    Un mita es una historia pero l´historia no es te que explica el mita si que es te que explica.¿Que ages pasat si aguesin donat el foc a un altra eser,tota la umanita saria difarent, el nostra cos saria higual o saria difarent?

  • Hugo González Planas
    Hugo González Planas Dimarts, 19 Juny 2018

    Un mita es una historia pero l´historia no es te que explica el mita si que es te que explica.¿Que ages pasat si aguesin donat el foc a un altra eser,tota la umanita saria difarent, el nostra cos saria higual o saria difarent?

  • Carlos Soria Chiva
    Carlos Soria Chiva Diumenge, 17 Juny 2018

    La meva interpretació sobre el mite es que Prometeu va crear a la humanitat, regalant el foc diví als homes. El foc va ser la eina per fer evolucionar als homes i així diferenciar-los dels animals

  • Arnau Soler Càmara
    Arnau Soler Càmara Dissabte, 16 Juny 2018

    Jo crec que la llibertat és l’estat o condició de qui és lliure o de qui no està sotmes a un poder.
    Exemple: a l’època dels senyors Feudals, els pagesos que conreaven les terres eren els esclaus d’els qui els pertenyia la terra.

  • Arnau Soler Càmara
    Arnau Soler Càmara Dissabte, 16 Juny 2018

    Jo crec que el llenguatge és la facultat de poder comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor o interlocutor mitjançant un sistema o codi determinat de signes interpretable per a l'entitat (grup de persones)emisora i la receptora. Per això, el llenguatge té un aspecte individual i un aspecte social.

  • Arnau Soler Càmara
    Arnau Soler Càmara Dissabte, 16 Juny 2018

    Jo crec que el llenguatge és la facultat de poder comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor o interlocutor mitjançant un sistema o codi determinat de signes interpretable per a l'entitat (grup de persones) emisora i la receptora. Per això, el llenguatge té un aspecte individual i un aspecte social.

  • Bruno Miñana Van Rijn
    Bruno Miñana Van Rijn Dijous, 31 Maig 2018

    En aquest mite, Plató ens explica la diferència entre tots els animals i els humans. Els animals tenen capacitats físiques com les ales o la velocitat que els serveixen per sobreviure. En canvi els humans tenen la capacitat de la tècnica, per construir, i també tenen el foc per defensar-se i per escalfar-se perquè no tenen pell. Però no tenen prou amb aquestes coses, perquè viuen sols i els animals els maten, i si viuen junts es maten entre ells. Per això necessiten la política. Perquè l'home és un animal que viu en comunitat.;)

    Contestar Cancel·la
  • Guillermo Giménez-Salinas García-Marca
    Guillermo Giménez-Salinas García-Marca Dimecres, 30 Maig 2018

    el que podem relacionar del dia a dia amb el mite, es que la ofrena a l'esser huma (crear) iguala a totes les qualicions que tenen els animals, perque creant podem fer tot com ara:

    el ocell vola / l'esser huma pot crear unes ales o un paracaigudes.
    les girafes tenen el coll molt alt per agafar fruites/ l'esser huma pot crear unes pinces molt altes ...

    Contestar Cancel·la
  • Guillermo Giménez-Salinas García-Marca
    Guillermo Giménez-Salinas García-Marca Dimecres, 30 Maig 2018

    ttt

  • Alex Muro Badia
    Alex Muro Badia Dimecres, 30 Maig 2018

    No obstant, no estic del tot d'acord perque potser els humans podem crear coses com edificis, cases o un telescopi que arribi fins la lluna pero per exemple les plantes fan oxígen i en opinio meva es mes important això que un edifici per altre part també estic d'acord perquè si que es el unic eser viu que pot crear coses materials (que no poden crear coses no materials)

  • Ignasi Lasheras Quintas
    Ignasi Lasheras Quintas Divendres, 01 Juny 2018

    Si no dius amb què no estàs d'acord és difícil entendre't, Àlex. El text no diu que els humans siguin més importants que les plantes. El text diu que, a diferència de les plantes i la resta d'animals, els humans tenen la capacitat de crear o de transformar el seu entorn d'acord amb la seva voluntat, lliurement.

  • Bruno Miñana Van Rijn
    Bruno Miñana Van Rijn Dilluns, 28 Maig 2018

    un mite es una historia que te de ser explicada, no sempre han de ser reals:p

  • Ignasi Lasheras Quintas
    Ignasi Lasheras Quintas Diumenge, 03 Juny 2018

    No és la història la que ha de ser explicada, és el que el mite vol explicar el que ha de ser explicat

  • Arnau Soler Càmara
    Arnau Soler Càmara Dilluns, 28 Maig 2018

    Un mite és una història que dona lloc a una explicació d'algun fet utilitzan éssers subrealistes com herois o déus. Normalment acostumen a ser creacions o fets que els Grecs no sabien com donar-li una explicació i van fer mites per tenir alguna explicació.

  • Ignasi Lasheras Quintas
    Ignasi Lasheras Quintas Divendres, 01 Juny 2018

    Molt bé, excepte per la paraula "subrealista"... vols dir "sobrenaturals"?

  • Convidat
    Júlia Vidal Diumenge, 27 Maig 2018

    No sé perquè però jo crec que nosaltres no som una excepció, com diu el mite. Perquè nosaltres també som animals, i hem conviscut amb ells durant milers d'anys, només que nosaltres som capaços, dient-ho d'una manera, controlar els nostres impulsos, poder expressar-nos i com diu el text, de crear. explicant-ho d'aquesta manera sí ho sembla, però no deixem de ser animals, amb les nostres qualitats i defectes. Tinc la sensació de que m'estic equivocant explicant aquest raonament, perquè no té gaire sentit.

  • Ignasi Lasheras Quintas
    Ignasi Lasheras Quintas Divendres, 01 Juny 2018

    Clar que té sentit! Només t'has de preguntar si aquesta diferència ens converteix o no en una excepció

  • Berta Diago Morante
    Berta Diago Morante Diumenge, 27 Maig 2018

    I també, l' ésser humà es pot dir que està entre els Deus i els animals, o sigui que és superior als animals però no arriba als Deus, però a difèrencia dels animals, l'home te la capacitat de crear, semblant als Deus.

    Contestar Cancel·la
  • Per poder enviar comentaris primer has d'iniciar sessió

Deixa el teu comentari

Convidat
Convidat Dimarts, 25 Setembre 2018