Agenda | Activitats | Biblioteca | Login

Blogs Escola Sant Gregori

  • Inici
    Inici Aquí pots trobar totes les entrades de blog de tota la pàgina web.
  • Categories
    Categories Mosrta un llistat de les categories d'aquest blog.
  • Etiquetes
    Etiquetes Mostra un llistat d'etiquetes que s'han emprat al blog.
  • Blogaires
    Blogaires Cerca al teu blogaire favorit de la pàgina.
  • Blogs d'equip
    Blogs d'equip Troba els teus blogs d'equip favorits aquí:
  • Dades d'accés
    Dades d'accés Formulari d'inici de sessió

Preparació del trimestral de Filosofia 1BTX (III): la distinció entre tipus de judicis

Publicat per a a ESGPENSAMENT
  • Mida de la font: Més gran Menor
  • Visites: 409
  • 8 Comentaris
  • Imprimeix

Desglosso la darrera pregunta del parcial en 4, perquè els comentaris no quedin tan extensos. Recordeu que, per les preguntes 2 i 3, el primer que heu d'aclarir és el significat de l'expressió que fa de subjecte (els judicis analítics a priori a la pregunta 2, els sintètics a posteriori a la 3). Això demana aclarir els adjectius que hi apareixen (analític, sintètic, etc.).

Després haureu de fer servir en cada cas el que heu dit d'aquest tipus de judici per justificar que són necessaris, o contingents. 

1. Quina és la diferència entre els judicis necessaris i els judicis contingents?

2. Com justificaries que els judicis analítics a priori són necessaris

3. Com justificaries que els judicis sintètics a posteriori són contingents?

4. Com ho fa Descartes?

Tagged in: 1 BTX Filosofia

Comentaris

  • Abel Muñoz Navarro
    Abel Muñoz Navarro Dimecres, 23 Maig 2018

    Text 3 + Text 4

    3. Com justificaries que els judicis sintètics a posteriori són contingents?
    Els judicis sintètics són aquells que estan formats per una síntesi d’entitats concretes existents en que el contingut del judici no és implicat en el mateix. Aquest judici es compost per dues afirmacions sense relació d’identitat (sense implicació). Quan un judici és sintètic depèn de l’experiència sensible, doncs només a partir de la percepció del que el judici sintètic expressa podem comprovar la veracitat del mateix. És a dir, seran a posteriori.

    D’aquesta manera, que un judici sigui sintètic (i per tant a posteriori), implica que sigui possible la seva negació (és per tant contingent). La veracitat del judici dependrà de l’experiència sensible, de forma que la configuració contingent del món sensible serà la que farà el judici vertader o fals.

    Un exemple de judici sintètic seria: “La filla de la meva tieta té els ulls blaus”. Aquest judici sintètic és a posteriori, ja que depèn de la nostra experiència sensible que aquest judici sigui cert o no ho sigui. Que la filla de la meva tieta pugui no tenir els ulls blaus implica que és un judici contingent.

    4. Com ho fa Descartes?
    Descartes aplica l’estratègia del dubte metòdic a les seves creences. Intenta transformar totes les judicis en contingents, dubtant de tots ells. El que pretén és aconseguir falsar-los, trobar una explicació alternativa possible per a tots els judicis. D’aquesta forma, aplicant el dubte metòdic sobre les seves creences, és capaç de demostrar que hi ha una sèrie de judicis que no és capaç de negar. Aquests judicis innegables seran, per tant, necessaris.
    Aplicant aquest mètode, Descartes conclou que els judicis sintètics (que són a posteriori) no poden ser necessaris, mentre que els judicis analítics (que són a priori) sí que ho són.

    Contestar Cancel·la
  • Convidat
    Abel Muñoz Navarro Dimecres, 23 Maig 2018

    Correcció text 1 + text 2
    1. Quina és la diferència entre els judicis necessaris i els judicis contingents?
    Un judici o creença és un estat mental que representa a un estat de coses, és una afirmació que no té perquè estar justificada (és a dir, pot ser certa o falsa). Així doncs, com tot judici pot ser fals si no està justificat, Descartes decideix aplicar el dubte metòdic sobre totes les seves creences. Això implica intentar falsar tots els seus judicis previs, de forma que si no som capaços d’imaginar una explicació alternativa al mateix implicarà que és cert. A partir d’aquest procediment podem arribar a distingir dos grups de judicis:
    - Necessaris: la seva negació és inconcebible, com que no depèn de l’experiència sensible no es possible imaginar una realitat en que no es compleixin. Per exemple: “la pilota té figura”; o: “2+2=4”.
    - Contingents: podem concebre la seva negació, la seva certesa dependrà de la configuració sensible. Per exemple: “la pilota és blava”.

    2. Com justificaries que els judicis analítics a priori són necessaris?
    Els judicis analítics són aquells que per a conèixer la seva veracitat és suficient amb recórrer a les paraules que els formen, és a dir, que s’impliquen a si mateixos. Aquests judicis, com hem dit, no requereixen de cap percepció més que la informació que ja impliquen, de forma que no depenen de l’experiència sensible (són a priori).
    D’aquesta forma, que un judici sigui analític (i per tant a priori), implica que sigui inconcebible la seva negació. No tindria cap sentit negar un judici que relaciona un element amb la seva implicació, ja que el que aquest judici expressa és per tant necessari.
    Un exemple de judici analític seria: “La filla de la meva tieta és la meva cosina”. Aquest judici analític és a priori, ja que no depèn de l’experiència sensible que el concepte “cosina” impliqui ser “filla de la meva tieta”. Que el judici de l’exemple sigui analític i a priori implica finalment que sigui necessari, doncs és inconcebible la negació del mateix.

  • Núria Blanco Quintanilla
    Núria Blanco Quintanilla Diumenge, 20 Maig 2018

    3. Com justificaries que els judicis sintètics a posteriori són contingents?
    Els judicis sintètics són aquells en què el predicat no està contingut en el subjecte i no s’enllaça amb ell amb una relació d’identitat. La síntesi es produeix en entitats concretes existents. Ex: “la meva àvia té el cabell blau” Aquest enunciat agafa 2 conceptes diferents i els ajunta. Aquests dos judicis, no tenen cap dependència l’un de l’altre. “Àvia materna” i “cabell blau” no necessiten l’existència mútua i no tenen relació entre ells.

    Els judicis contingents, són aquells que són d’una manera però podrien ser d’una altra. Aquests judicis no depenen de la raó però si dels sentits per comprovar la seva veracitat. Al dependre de l'experiència sensible, podem classificar-los com a judicis a posteriori i també com a judicis sintètics ja que aquests també requereixen de l'experiència sensible per ser comprovats.
    Amb l'exemple anterior “la meva àvia té el cabell blau” ens en adonem que a part de ser judicis sintètics(el subjecte i el predicat no tenen cap relació d'identitat) també són contingents ja que el cabell de la meva àvia podria ser d'un altre color i, qui tingui el cabell blau podria ser una altra persona i no la meva àvia. Al poder ser d'una altra manera, són judicis contingents i al no tenir relació el subjecte i el predicat de l'enunciat són judicis sintètics. Per comprovar que la teva àvia té el cabell blau, l'experiència sensible és requerida (observem la teva àvia materna amb els nostres sentits i comprovem la veracitat de la teva afirmació). Al dependre de l’experiència sensible per afirmar la seva veritat, direm que són judicis a posteriori.

  • Ignasi Lasheras Quintas
    Ignasi Lasheras Quintas Dimecres, 23 Maig 2018

    Genial.

    Com que les condicions de veritat dels judicis sintètics no es troba en els conceptes implicats (no són analítics) cal que es trobin en un altre lloc: el món extern.

    Si no és en el concepte d'àvia que hi trobem el tenir el cabell blau, haurà de ser en una àvia concreta, existent, on es produeixi la síntesi.

    Aquesta àvia seguiria essent àvia si tingués el cabell d'un altre color.

  • Núria Blanco Quintanilla
    Núria Blanco Quintanilla Diumenge, 20 Maig 2018

    2. Com justificaries que els judicis analítics a priori són necessaris
    Els judicis analítics són aquells judicis en què el predicat del qual està contingut en el subjecte i s'enllaça amb ell en una relació d'identitat. És un anàlisi conceptual (pots concloure que són certs basante únicament en el que diuen) ja que ens revela la veritat i no ens cal l’experiència sensible per verificar l’enunciat, per tant són a priori(judicis que no depenen de l'experiència sensible).

    Els judicis necessaris són aquells la negació dels quals és inconcebible ja que mai poden ser falsos. No poden ser-ho degut a que la raó imposa límits a les possibilitats de l’experiència. La meva sensibilitat i la meva raó no m’ho poden ensenyar tot. En els judicis necessaris, el que refereix el predicat, també ho refereix el subjecte i doncs el predicat està contingut en el subjecte per tant, els judicis necessaris són analítics. Són també a priori ja que no és necessaria l'experiència sensible per comprovar la veracitat de l'enunciat

    Ex: “la mare de la meva mare és la meva àvia materna ” és un judici necessari ja que no podem negar la veracitat d’aquesta frase. La meva raó és incapaç d’imaginar un cas on la mare de la meva mare no sigui la meva àvia. El significat de "la mare de la meva mare" és "la meva àvia materna" per tant el predicat de la oració està contingut en el subjecte i per aquest motiu és també un judici analític. Aquest tipus de judicis podrien semblar trivials ja que repeteixen el mateix(i es refereixen) però amb unes altres paraules. És també un judici a priori ja que no requerim de l'experiència sensible per comprovar la veracitat de l'afirmació.

    Contestar Cancel·la
  • Ignasi Lasheras Quintas
    Ignasi Lasheras Quintas Dimecres, 23 Maig 2018

    El nivell de la resposta és impressionant però seguim cometent un mateix error. L'estructura de la teva resposta és "u judici X és necessari, que vol dir tal i tal i, per tant, és analític" quan ho hem de fer al revés! "Un judici X és analític, que vol dir tal i tal i, per tant, és necessari".

    Els judicis analítics són ben bé el que dius que són. El predicat està inclos en el concepte, si analitzem el concepte hi trobem, com a part del seu significat, el que el predicat en predica.

    Per tant, si el judici analític és vertader, ho és necessàriament.

  • Abel Muñoz Navarro
    Abel Muñoz Navarro Diumenge, 20 Maig 2018

    1. Quina és la diferència entre els judicis necessaris i els judicis contingents?
    Un judici o creença és un estat mental que representa a un estat de coses, és una afirmació no justificada (és a dir, pot ser certa o falsa). Així doncs, com tot judici pot ser fals si no està justificat, Descartes decideix aplicar el dubte metòdic sobre totes les seves creences. Això implica intentar falsar tots els seus judicis previs, de forma que si no som capaços d’imaginar una explicació alternativa al mateix implicarà que és cert. A partir d’aquest procediment podem arribar a distingir dos grups de judicis:
    - Necessaris: la seva negació és inconcebible, com que no depèn del context ni de l’experiència sensible no es possible imaginar una realitat en que no es compleixin. Per exemple: “la pilota té figura”; o: “2+2=4”.
    - Contingents: podem concebre la seva negació, la seva certesa dependrà del context. Per exemple: “la pilota és blava”.

    Contestar Cancel·la
  • Ignasi Lasheras Quintas
    Ignasi Lasheras Quintas Dimecres, 23 Maig 2018

    1. un judici no és necessàriament una afirmació no justificada. Pot estar justificat o pot no estar-ho. De fet, està implicat en alguna de les teves afirmacions.
    2. No veig clar que facis servir l'expressió "context" per distingir els judicis necessaris dels contingents. Si considerem una pilota blava, ho és en qualsevol context, no? Crec que aquesta és una confusió molt interessant. Que quan dius "context" et refereixes al món sensible i la seva configuració contingent (la pilota podria ser vermella i seguir essent una pilota, és clar). És interessant perquè per desfer aquesta confusió cal respondre la pregunta 3

  • Per poder enviar comentaris primer has d'iniciar sessió

Deixa el teu comentari

Convidat
Convidat Dilluns, 25 Juny 2018