Agenda | Activitats | Biblioteca | Login

Blogs Escola Sant Gregori

  • Inici
    Inici Aquí pots trobar totes les entrades de blog de tota la pàgina web.
  • Categories
    Categories Mosrta un llistat de les categories d'aquest blog.
  • Etiquetes
    Etiquetes Mostra un llistat d'etiquetes que s'han emprat al blog.
  • Blogaires
    Blogaires Cerca al teu blogaire favorit de la pàgina.
  • Blogs d'equip
    Blogs d'equip Troba els teus blogs d'equip favorits aquí:
  • Dades d'accés
    Dades d'accés Formulari d'inici de sessió

Preparació del trimestral de Filosofia 1BTX (II): la distinció entre tipus de coneixement

Publicat per a a ESGPENSAMENT
  • Mida de la font: Més gran Menor
  • Visites: 346
  • 3 Comentaris
  • Imprimeix

És per això, potser, que no conclourem malament aquí si diem que la física, l’astronomia, la medicina i totes les altres ciències que depenen de la consideració de les coses compostes són força dubtoses i incertes; però que l’aritmètica, la geometria, i les altres ciències d’aquesta natura que tracten de coses força simples i força generals, sense fer gaire problema sobre si són a la natura o no hi són, contenen alguna cosa certa i indubtable. Perquè, tant si vetllo com si dormo, dos i tres sempre sumaran cinc, i el quadrat no tindrà mai més de quatre costats; i no sembla pas possible que aquestes veritats tan aparents puguin ésser sospitoses d’alguna falsedat o incertesa.

 

Us vaig demanar que expliquéssiu la diferència entre els judicis a priori i els judicis a posteriori. No us limiteu a les definicions, m'heu de convèncer que efectivament són diferents. Feu servir el text. I expliqueu els tipus de judicis a priori que hem vist.

 

Tagged in: 1 BTX Filosofia

Comentaris

  • Stella Sorensen Giró
    Stella Sorensen Giró Dilluns, 21 Maig 2018

    A la seva primera meditació, René Descartes distingeix dos tipus de judicis segons si queden anulats per l’argument del somni o no.
    L’argument del somni, per començar, és l’aplicació del dubte metòdic a la nostra sensibilitat, que ens fa veure els motius pels quals hauríem de suspendre la nostra confiança en aquesta. Per posar-lo en pràctica, Descartes parteix de l’afirmació que no tenim cap argument sòlid sobre el que sustentar que no estem somiant o bojos, ja que quan un està somiant o malalt no ho sap. És a dir, no podem distingir amb claredat la realitat del somni. Per tant, si jo no tinc cap manera de saber si estic somiant o despert, no puc estar tampoc segur de que el que tinc al voltant és real, perquè podria estar somiant o boja i que tot fos una il·lusió produïda per la meva ment, no puc tenir cap confiança en els judicis fets a partir de la meva sensibilitat, els que depenen d’ella. Aquests tipus de judicis se’n diuen judicis a posteriori, ja que són posteriors a la nostra experiència sensible, depenen d’ella, i segons Descartes hauríem de suspendre la nostra confiança en ells perquè poden ser anulats per l’argument del somni. Per això afirma també que aquelles ciències que depenen en part de la nostra sensibilitat no són del tot fiables, al contrari que les ciències com l’aritmètica i la geometria.
    Això es deu a que aquestes darreres no es recolzen en l’experiència sensible, no en depenen, sinó que es basen en judicis que provenen de la nostra raó perquè són independents a la nostra percepció de l’objecte que estudien, prescindeixen dels nostres sentits. Això es deu a que són raonaments, s’anticipen a la nostra experiència sensible, pel que se’n diuen judicis a priori. Es distingeixen dels anteriors, a més, perquè no els afecta l’argument del somni. És a dir, el fet que estiguem somiant no altera el fet que dos i dos sumin quatre o que un triangle tingui tres costats. Són raonaments certs tant si somio com si no.
    Per tant, gràcies a l’argument del somni Descartes pot fer la distinció entre els judicis que depenen de la raó i prescindeixen de la sensibilitat i aquells que depenen d’aquesta i no necessiten la raó.

    Contestar Cancel·la
  • Núria Blanco Quintanilla
    Núria Blanco Quintanilla Dilluns, 21 Maig 2018

    A l’ aplicar el dubte metòdic sobre els sentits, Descartes se n'adona que els sentits no són una font fiable de coneixement. En aquest text posa com exemple diferents tipus de camps d'estudi:
    - Les ciències/camps d'estudi purs: com les matemàtiques, la lògica, filosofia... són camps d'estudia els quals no depenen de l’ experiència sensible. Les matemàtiques treballen amb un objecte que, independentment que existeixi o no a la natura, seguirà podent ésser estudiat(no cal que existeixin els triangles en el nostre univers per poder-los estudiar). Es basen en judicis a priori(judicis que no depenen de l'experiència sensible), la raó és la única responsable d’aquests judicis. La raó és una facultat que consisteix a aplicar normes i lògica en el pensament per obtenir judicis, observacions comprovables o servir de base per a teories. Ex: “2+2=?”. Independentment de que sigui un somni, o no tingui objecte d'estudi, l' enunciat anterior serà sempre igual a 4.

    -Les ciències empíriques: com la Física, la Medicina, l’ Astronomia que són ciències que comproven o justifiquen la certesa dels seus enunciats a través de l’experiència puntual i de la percepció del món. Són ciències compostes que es sostenen en els sentits (i també la raó). Els sentits ens serveixen per conèixer objectes externs els quals són existents en l’espai i en el temps. Aquests no són una font de coneixement fiable ja que podem desmontar la seva certesa a l'aplicar el dubte metòdic sobre l'argument els somnis. Les ciències empíriques es basen en judicis a posteriori(judicis que depenen de l'experiència sensible).

    Com hem pogut veure, els judicis a priori i els judicis a posteriori són efectivament diferents ja que cadascun depen de coses coses diferents per arribar a fer judicis.
    Els judicis a priori són aquells judicis que no depenen de l’experiència sensible(són necessaris i universals i la seva negació és inconcebible).Hi han diferents tipus de judicis a priori: les matemàtiques, les veritats analítiques i la lògica.
    I en canvi els judicis a posteriori són aquells que depenen de l’experiència sensible. Aquests, són basats en observacions empíriques i podem desmontar aquests judicis, per tant, no són una font de coneixement fiable.

    Al veure que els judicis a posteriori no són una font de coneixement fiable, Descartes aparta la ment dels sentits(“abducere mentem a sensibus”) utilitzant només els judicis a priori, és a dir la raó, com a base de la seva ciència.

  • Ignasi Lasheras Quintas
    Ignasi Lasheras Quintas Dimecres, 23 Maig 2018

    1. "ciències pures", simplement, per oposició a les ciències naturals. Foceu el llenguatge per encabir-hi la filosofia, però no crec que Descartes estigui pensant en la filosofia
    2. l'expressió "es basa" és ambigua. Les matemàtiques SÖN coneixement a priori
    3. Molt bé!!

  • Per poder enviar comentaris primer has d'iniciar sessió

Deixa el teu comentari

Convidat
Convidat Dilluns, 25 Juny 2018