Agenda | Activitats | Biblioteca | Login

Blogs Escola Sant Gregori

  • Inici
    Inici Aquí pots trobar totes les entrades de blog de tota la pàgina web.
  • Categories
    Categories Mosrta un llistat de les categories d'aquest blog.
  • Etiquetes
    Etiquetes Mostra un llistat d'etiquetes que s'han emprat al blog.
  • Blogaires
    Blogaires Cerca al teu blogaire favorit de la pàgina.
  • Blogs d'equip
    Blogs d'equip Troba els teus blogs d'equip favorits aquí:
  • Dades d'accés
    Dades d'accés Formulari d'inici de sessió

LA RACIONALITAT PRÀCTICA

Publicat per a a ESGPENSAMENT
  • Mida de la font: Més gran Menor
  • Visites: 6404
  • 2 Comentaris
  • Imprimeix

 

(Aquest és un resum del que hem explicat a classe, i al final trobareu l'exercici)

L’home és un animal, sens dubte, però alguna cosa el distingeix de tots els altres animals: l’home és un animal racional, que vol dir que està dotat de raó. La raó és una facultat, un cert poder: és el poder d’entendre i explicar el món mitjançant normes, pautes i generalitzacions.  

Del llatí ratio -que significa pensament, càlcul, també mesura o proporció- la paraula raó es fa servir de moltes maneres. (i) Tenim raó quan el que diem s’adequa a la realitat; (ii) donem una raó pel nostre comportament quan n’ expliquem els motius; (iii) també podem trobar la raó entre la base i l’alçada d’un rectangle. Notem que totes les maneres esmentades s’apropen a la definició que hem suggerit: tots tres casos mostren la capacitat de l’home per entendre allò que pensa en termes generals, normativament.  

L’observació i comprensió del món pot no voler res més que la comprensió mateixa: és el cas d’algunes ciències que, encara que tenen aplicacions pràctiques, elles mateixes no busquen res més que entendre, que contemplar. Quan una ciència o disciplina és d’aquesta manera, és merament contemplativa, s’anomena teòrica. La paraula teoria prové del grec θεωρειν (theorein) que vol dir contemplar, mirar atentament.

És a dir, disciplines teòriques com la Física, les Matemàtiques o la Biologia només volen observar atentament el seu objecte d’estudi- els cossos, els números o els éssers vius. Possiblement aquesta observació permeti després construir avions o fer medicaments que salvin vides, però aquesta no és la finalitat immediata d’aquestes ciències: la seva finalitat immediata és conèixer. 

La raó, doncs, és una facultat teòrica o contemplativa, perquè permet observar i entendre el món. Però és també una facultat pràctica, perquè permet orientar l’acció dels homes.   

Immanuel Kant, filòsof alemany del s. XVIII, definia la praxi d’aquesta altra manera:  

El que és possible mitjançant la llibertat

Aquesta cita fa pensar, i molt. Què és possible mitjançant la llibertat? Els intents seriosos, reflexius de respondre aquesta pregunta cauen sota el camp del que anomenem ètica, que és una disciplina filosòfica que s’ocupa precisament de l’acció humana i la llibertat. Més endavant en parlarem més a fons, de l’ètica i la llibertat.  Observem, de moment, que una de les possibilitats humanes és conduir la nostra vida racionalment. Per entendre què vol dir obrar racionalment, fem servir un doble exemple.  

Considerem el cas de dos amics, en Pere i en Joan, que tenen tots dos la ferma voluntat de viure tants anys com sigui possible i gaudint de bona salut. Per aconseguir-ho, en Pere decideix no fumar per evitar emmalaltir de càncer. En Joan, en canvi, fuma moltes cigarretes a diari. Quin dels dos obra racionalment? Si preguntes a en Pere per què no fuma, obtindràs una resposta ben racional: “perquè vull viure molts anys en bona salut”. Si preguntes a en Joan com pretén viure molts anys saludablement i fumant alhora... és possible que no obtinguis resposta. Per a en Joan, una vida llarga i saludable és un fi.     

No fumar és, juntament amb d’altres, un mitjà per assolir aquest fi. En Joan potser també té una vida llarga i saludable com a fi, però ell no persegueix racionalment aquest fi, i per tant, no pot justificar racionalment el seu comportament, fumar, com a mitjà per assolir-lo.

La racionalitat pràctica la definirem així:

capacitat d’entendre i explicar els actes racionalment, això és, en termes de mitjans i fins

Així doncs, som racionals en un sentit pràctic quan actuem o planegem la nostra acció en vistes a la consecució d’uns determinats fins, i quan els nostres actes es poden justificar racionalment com a mitjans per assolir aquests fins.   

Per exemple, quan en Pere rebutja la cigarreta, pot justificar racionalment la seva acció: “no fumo”, diria, “perquè vull viure una vida llarga i saludable”. Si preguntéssim a en Joan perquè fuma, ens sorprendríem molt en cas que ens donés aquesta mateixa resposta, oi? 

Ara ja podem concloure que actuar racionalment és una de les possibilitats de l’home, és a dir, un dels tipus de vida que l’home té com a possibilitat mitjançant la llibertat. En Joan és, sens dubte, lliure de fumar, fins i tot lliure de voler fumar i, alhora, voler viure una vida llarga i saludable. Però no és lliure de creure racionalment que fumar li servirà per tenir una vida llarga i saludable, perquè la raó ens dicta que són incompatibles. Fumar és causa de malalties mortals, com el càncer, i per tant no pot ser un mitjà per aconseguir segons quin fi. En Pere, en canvi, pot explicar racionalment la seva acció cada vegada que rebutja una cigarreta que li ofereix, posem per cas, en Joan: ell només vol fer un tipus d’accions que el condueixin a una vida llarga i saludable, o almenys que no l’allunyin d’aquest fi.  

Per relligar el que hem vist fins aquí, notem que hi ha una relació molt estreta entre la teoria i la praxi, almenys quan es tracta de viure racionalment. Perquè, com hem dit en començar, la raó és la facultat que ens permet explicar el món mitjançant pautes i generalitzacions, i aquestes pautes són imprescindibles per orientar-nos. 

Per exemple –i triem com a exemple una frase que trobareu inscrita en els paquets de tabac-  “fumar mata”. Aquesta frase és una pauta, una norma, una constant... una relació habitual entre fumar i morir. Qui escriu aquesta frase no es refereix a una relació ocasional, com en poden haver moltes. Podria ser, per exemple, que el meu pare hagués mort jugant a hoquei herba, però un accident com aquest no justificaria que l’Estat obligués als fabricants d’estics d’hoquei a inscriure-hi: “l’hoquei mata”... No, passa que la relació habitual entre fumar i morir és, a més, una relació causa-efecte provada científicament.  

Aquesta és la definició de causa:

Allò per què una cosa és o s’esdevé, antecedent necessari d’un efecte

Notem que la definició de causa diu dues coses: (i) que la causa és el perquè de l’efecte, i (ii) que per tal que es produeixi l’efecte, la causa ha hagut de produir-se abans – aquest és el significat de l’expressió “antecedent necessari”.  

És la capacitat de raonar de l’home la que pot establir o descobrir aquests vincles.

En l’exemple que consideràvem, la causa és fumar, i l’efecte morir, i la ciència – activitat teòrica o contemplativa- ens permet conèixer aquesta relació, una relació que tenim motius per creure que es mantindrà sempre (necessària). Una relació que, a més, ens permet decidir si fumem o no fumem atenent a les conseqüències de l’acció –és a dir, racionalment. 

Observeu que hi ha un paral·lelisme entre les causes i els mitjans i, al seu torn, entre els efectes i els fins. Perquè els mitjans són necessaris per produir els fins, com les causes pels efectes. Un home no pot assolir uns fins determinats sense posar en pràctica els mitjans adequats.  

El mitjà és allò que provoca la consecució del fi, com la causa és el que provoca l’efecte. Com saber quins mitjans duen a quins fins? És evident: qui coneix les causes de les coses és qui està en disposició d’aconseguir-les, i en particular d’aconseguir la que es proposi aconseguir: això és, el seu fi.  

Seguint amb l’exemple, si jo tinc com a fi una vida saludable, i sé que fumar és causa de malaltia –és a dir, del contrari del que vull- aleshores puc perseguir el meu fi fent ús dels mitjans adequats. Així, en Joan rebutja la cigarreta que en Pere li ofereix perquè sap que el tabac és causa de malaltia, i per tant no és el mitjà que el durà al fi que busca, molt al contrari.

EXERCICI: Feu servir el que heu après per escriure una redacció a propòsit de la següent imatge (gif). Aquesta redacció ha de mostrar que heu après la lliçó, però NO HI HA UNA SOLA RESPOSTA CORRECTA. Només heu de fer servir el que heu après per reflexionar sobre aquesta imatge. Escriviu la vostra reflexió a la casella dels comentaris i amb el vostre perfil.

 

 

Tagged in: Valors Ètics

Comentaris

  • deuresestiu Sant Gregori
    deuresestiu Sant Gregori Dimecres, 02 Agost 2017

    MATEU Serra Más
    La racionalitat práctica es la capacitat d´ entendre i explicar els actes racionalment,en termes de mitjans i fins.Actuar racionalmente se una de les posssibilitats de l´ home, posibilitat mitjançant la llibertat.L´home te la capacitat de poder utilizar medís adecuats per obtenir fins mitjançant la llibertat.
    El ximpanze utiliza una técnica per manjar,la tria Dins la seva llibertat .No es el ser instint natural fer-ho aixi, això ens podría fer pensar que la racionalitat pràctica no és només una facultad de l´ home.

  • Ramon Oriol Español Masagué
    Ramon Oriol Español Masagué Dimecres, 26 Juliol 2017

    La racionalitat pràctica és la facultat de poder utilitzar mitjans adequats per obtenir fins mitjançant la llibertat, és la capacitat humana de fer servir la raó per orientar els nostres actes.
    El ximpanzé utilitza una tècnica per menjar, tria dintre de la seva llibertat fer-ho així, no és el seu instint natural o norma de la naturalesa la que fa que trii aquest sistema. Això em fa pensar que potser no és només una facultat de l'home.

  • Per poder enviar comentaris primer has d'iniciar sessió

Deixa el teu comentari

Convidat
Convidat Dissabte, 19 Agost 2017

Entrades Relacionades

Login Alumno