Agenda | Activitats | Biblioteca | Login

Blogs Escola Sant Gregori

  • Inici
    Inici Aquí pots trobar totes les entrades de blog de tota la pàgina web.
  • Categories
    Categories Mosrta un llistat de les categories d'aquest blog.
  • Etiquetes
    Etiquetes Mostra un llistat d'etiquetes que s'han emprat al blog.
  • Blogaires
    Blogaires Cerca al teu blogaire favorit de la pàgina.
  • Blogs d'equip
    Blogs d'equip Troba els teus blogs d'equip favorits aquí:
  • Dades d'accés
    Dades d'accés Formulari d'inici de sessió

LA RACIONALITAT PRÀCTICA

Publicat per a a ESGPENSAMENT
  • Mida de la font: Més gran Menor
  • Visites: 5741
  • 340 Comentaris
  • Imprimeix

 

(Aquest és un resum del que hem explicat a classe, i al final trobareu l'exercici)

L’home és un animal, sens dubte, però alguna cosa el distingeix de tots els altres animals: l’home és un animal racional, que vol dir que està dotat de raó. La raó és una facultat, un cert poder: és el poder d’entendre i explicar el món mitjançant normes, pautes i generalitzacions.  

Del llatí ratio -que significa pensament, càlcul, també mesura o proporció- la paraula raó es fa servir de moltes maneres. (i) Tenim raó quan el que diem s’adequa a la realitat; (ii) donem una raó pel nostre comportament quan n’ expliquem els motius; (iii) també podem trobar la raó entre la base i l’alçada d’un rectangle. Notem que totes les maneres esmentades s’apropen a la definició que hem suggerit: tots tres casos mostren la capacitat de l’home per entendre allò que pensa en termes generals, normativament.  

L’observació i comprensió del món pot no voler res més que la comprensió mateixa: és el cas d’algunes ciències que, encara que tenen aplicacions pràctiques, elles mateixes no busquen res més que entendre, que contemplar. Quan una ciència o disciplina és d’aquesta manera, és merament contemplativa, s’anomena teòrica. La paraula teoria prové del grec θεωρειν (theorein) que vol dir contemplar, mirar atentament.

És a dir, disciplines teòriques com la Física, les Matemàtiques o la Biologia només volen observar atentament el seu objecte d’estudi- els cossos, els números o els éssers vius. Possiblement aquesta observació permeti després construir avions o fer medicaments que salvin vides, però aquesta no és la finalitat immediata d’aquestes ciències: la seva finalitat immediata és conèixer. 

La raó, doncs, és una facultat teòrica o contemplativa, perquè permet observar i entendre el món. Però és també una facultat pràctica, perquè permet orientar l’acció dels homes.   

Immanuel Kant, filòsof alemany del s. XVIII, definia la praxi d’aquesta altra manera:  

El que és possible mitjançant la llibertat

Aquesta cita fa pensar, i molt. Què és possible mitjançant la llibertat? Els intents seriosos, reflexius de respondre aquesta pregunta cauen sota el camp del que anomenem ètica, que és una disciplina filosòfica que s’ocupa precisament de l’acció humana i la llibertat. Més endavant en parlarem més a fons, de l’ètica i la llibertat.  Observem, de moment, que una de les possibilitats humanes és conduir la nostra vida racionalment. Per entendre què vol dir obrar racionalment, fem servir un doble exemple.  

Considerem el cas de dos amics, en Pere i en Joan, que tenen tots dos la ferma voluntat de viure tants anys com sigui possible i gaudint de bona salut. Per aconseguir-ho, en Pere decideix no fumar per evitar emmalaltir de càncer. En Joan, en canvi, fuma moltes cigarretes a diari. Quin dels dos obra racionalment? Si preguntes a en Pere per què no fuma, obtindràs una resposta ben racional: “perquè vull viure molts anys en bona salut”. Si preguntes a en Joan com pretén viure molts anys saludablement i fumant alhora... és possible que no obtinguis resposta. Per a en Joan, una vida llarga i saludable és un fi.     

No fumar és, juntament amb d’altres, un mitjà per assolir aquest fi. En Joan potser també té una vida llarga i saludable com a fi, però ell no persegueix racionalment aquest fi, i per tant, no pot justificar racionalment el seu comportament, fumar, com a mitjà per assolir-lo.

La racionalitat pràctica la definirem així:

capacitat d’entendre i explicar els actes racionalment, això és, en termes de mitjans i fins

Així doncs, som racionals en un sentit pràctic quan actuem o planegem la nostra acció en vistes a la consecució d’uns determinats fins, i quan els nostres actes es poden justificar racionalment com a mitjans per assolir aquests fins.   

Per exemple, quan en Pere rebutja la cigarreta, pot justificar racionalment la seva acció: “no fumo”, diria, “perquè vull viure una vida llarga i saludable”. Si preguntéssim a en Joan perquè fuma, ens sorprendríem molt en cas que ens donés aquesta mateixa resposta, oi? 

Ara ja podem concloure que actuar racionalment és una de les possibilitats de l’home, és a dir, un dels tipus de vida que l’home té com a possibilitat mitjançant la llibertat. En Joan és, sens dubte, lliure de fumar, fins i tot lliure de voler fumar i, alhora, voler viure una vida llarga i saludable. Però no és lliure de creure racionalment que fumar li servirà per tenir una vida llarga i saludable, perquè la raó ens dicta que són incompatibles. Fumar és causa de malalties mortals, com el càncer, i per tant no pot ser un mitjà per aconseguir segons quin fi. En Pere, en canvi, pot explicar racionalment la seva acció cada vegada que rebutja una cigarreta que li ofereix, posem per cas, en Joan: ell només vol fer un tipus d’accions que el condueixin a una vida llarga i saludable, o almenys que no l’allunyin d’aquest fi.  

Per relligar el que hem vist fins aquí, notem que hi ha una relació molt estreta entre la teoria i la praxi, almenys quan es tracta de viure racionalment. Perquè, com hem dit en començar, la raó és la facultat que ens permet explicar el món mitjançant pautes i generalitzacions, i aquestes pautes són imprescindibles per orientar-nos. 

Per exemple –i triem com a exemple una frase que trobareu inscrita en els paquets de tabac-  “fumar mata”. Aquesta frase és una pauta, una norma, una constant... una relació habitual entre fumar i morir. Qui escriu aquesta frase no es refereix a una relació ocasional, com en poden haver moltes. Podria ser, per exemple, que el meu pare hagués mort jugant a hoquei herba, però un accident com aquest no justificaria que l’Estat obligués als fabricants d’estics d’hoquei a inscriure-hi: “l’hoquei mata”... No, passa que la relació habitual entre fumar i morir és, a més, una relació causa-efecte provada científicament.  

Aquesta és la definició de causa:

Allò per què una cosa és o s’esdevé, antecedent necessari d’un efecte

Notem que la definició de causa diu dues coses: (i) que la causa és el perquè de l’efecte, i (ii) que per tal que es produeixi l’efecte, la causa ha hagut de produir-se abans – aquest és el significat de l’expressió “antecedent necessari”.  

És la capacitat de raonar de l’home la que pot establir o descobrir aquests vincles.

En l’exemple que consideràvem, la causa és fumar, i l’efecte morir, i la ciència – activitat teòrica o contemplativa- ens permet conèixer aquesta relació, una relació que tenim motius per creure que es mantindrà sempre (necessària). Una relació que, a més, ens permet decidir si fumem o no fumem atenent a les conseqüències de l’acció –és a dir, racionalment. 

Observeu que hi ha un paral·lelisme entre les causes i els mitjans i, al seu torn, entre els efectes i els fins. Perquè els mitjans són necessaris per produir els fins, com les causes pels efectes. Un home no pot assolir uns fins determinats sense posar en pràctica els mitjans adequats.  

El mitjà és allò que provoca la consecució del fi, com la causa és el que provoca l’efecte. Com saber quins mitjans duen a quins fins? És evident: qui coneix les causes de les coses és qui està en disposició d’aconseguir-les, i en particular d’aconseguir la que es proposi aconseguir: això és, el seu fi.  

Seguint amb l’exemple, si jo tinc com a fi una vida saludable, i sé que fumar és causa de malaltia –és a dir, del contrari del que vull- aleshores puc perseguir el meu fi fent ús dels mitjans adequats. Així, en Joan rebutja la cigarreta que en Pere li ofereix perquè sap que el tabac és causa de malaltia, i per tant no és el mitjà que el durà al fi que busca, molt al contrari.

EXERCICI: Feu servir el que heu après per escriure una redacció a propòsit de la següent imatge (gif). Aquesta redacció ha de mostrar que heu après la lliçó, però NO HI HA UNA SOLA RESPOSTA CORRECTA. Només heu de fer servir el que heu après per reflexionar sobre aquesta imatge. Escriviu la vostra reflexió a la casella dels comentaris i amb el vostre perfil.

 

 

Tagged in: Valors Ètics

Comentaris

  • Mariano Vives Sanchez
    Mariano Vives Sanchez Dijous, 02 Febrer 2017

    en sentit feble, deure significa obligació moral, en sentit fort el deure es la conseqúencia del valor moral intrínsec de ajudar un amic. El concepte de Deure es un concepteclau en l'ètica.

  • Anna Cucurella Tuset
    Anna Cucurella Tuset Diumenge, 11 Desembre 2016

    Aquest video ens vol fer entendre que el goril·la utilitza la racionalitat pràctica per alimentar-se,per tant entenem l'acció de rostir com un mitjà i la d'alimentar-se com un fi. El goril·la efectua aquesta acció sabent el que fa, es a dir, ell sap que a l'aplicar foc a un aliment (causa), es rosteix (efecte).

  • Alexandra Palou Sanchez
    Alexandra Palou Sanchez Dimecres, 07 Desembre 2016

    En aquest video hi ha un mico que utilitza un pal per, al clavar-lo amb el núvol i cremar-lo al foc, poguer menjar-se'l. Els humans, entenem aquestes accions en termes de mitjans i fins. El mitjà, és clavar el núvol amb el pal i cremar-lo. El fi, menjar-se el núvol rostit. El mico, no enten aquests termes, els humans els entenem i per tant els interpretem d'aquesta manera. Jo crec que els animals no ténen racionalitat ja que fan les coses per instint, per sobreviure, perquè nestàn "programats" per fer-ho. En cambi, els humans, pense'm en les nostres accions, reflexionem, i, com he dit avans, entenem les accions en termes de mitjà i fi, i també de causa i efecte. Això és el que ens diferència de la resta d'éssers vius.

  • Quim Costa Corbella
    Quim Costa Corbella Dijous, 24 Novembre 2016

    no sabem si el mico fa servir un raonament o actua per instint, o bé actua fent una imitació d'alguns humans, però aplica accions racionals. Seguint la racionalitat pràctica, podem assegurar que la causa "cuinar" genera l'efecte de "menjar cuit", però no podem afirmar que el mico conegui aquesta relació. Sí qu epodem observar que el mico enten dos conceptes:
    - El núvol, acostant-se al foc (mitjà), canvia de forma i s'escalfa (fi)
    -El fet de punxar el núvol denota que (potser per instint) coneix que el foc crema.
    Podem dir que el mico fa servir actes racionals però no podem assegurar que ho faci racionalment.

    Contestar Cancel·la
  • Blanca Estrada Gonzalez
    Blanca Estrada Gonzalez Dilluns, 14 Novembre 2016

    En aquest video hi han dos maneras de veure-ho. La primera és que el goril.la està imitan coses que les humans fem normalment i per això no utiliza la racionalista practica perquè només està imitan-nos. També hi ha una cause de efecte i fi. L'altre punt de vista podría ser que està utilizan la racionalitat ptàctica. Sap el que és el foc i sap que si el toquen por cremar o por ser perillós i per això utiliza un pal. Està calentan el núvol per després menjarse'l ( aquest seria el fi)

  • Ignasi Lasheras Quintas
    Ignasi Lasheras Quintas Dimarts, 15 Novembre 2016

    Hola Blanca,

    em temo que aquesta frase no té sentit: "També hi ha una cause de efecte i fi.". Què volies dir?

  • Pablo Moreno Casano
    Pablo Moreno Casano Dilluns, 14 Novembre 2016

    aquet goril-la crema la núvol pel instit animal per poder menjar i no o fa per raccionalitat o fa per poder sobreviure i o crema per que a vist a homes fenlu potser

  • Ignasi Lasheras Quintas
    Ignasi Lasheras Quintas Dimarts, 15 Novembre 2016

    Hola Pablo,

    si ho fa per instint aleshores no ho fa perquè hagi vist homes fent-ho. Per definició, l'instint no s'aprèn.
    A banda d'això, si llegeixes atentament el que demano al final del text veuràs que has de fer servir els conceptes apresos, a més de "racionalitat" ("mitjà", "fi", "causa", "efecte", etc.). Torna-ho a provar.

  • Quim Costa Corbella
    Quim Costa Corbella Dimarts, 25 Octubre 2016

    hola emdic quim costa, aquest video es veu com un goril·la fa servir la racionalitat pràctica per poder fer un cause-efecte de pensar que si rosteix uns nuvols de sucres estaràn millor per menjar-s'ho llavors pot fer el mitjà i fi de posars-ho en foc i que es rosteixi i poguer-s'ho menjà per aixó crec que pensa la teoria i desprès ho fa a la vi da real amb la pràctica

  • Ignasi Lasheras Quintas
    Ignasi Lasheras Quintas Dimarts, 01 Novembre 2016

    Quim,

    aquesta frase no té sentit: "per poder fer un cause-efecte de pensar que si rosteix uns nuvols...". Si no has entès la noció de causa, pregunta-m'ho a l'escola, d'acord? En tot cas, has de reescriure aquesta frase

  • Arnau Subirana Martí
    Arnau Subirana Martí Dilluns, 24 Octubre 2016

    En el video s'observa a un goril·la que cou un núvol de sucre sense fer servir la racionalitat pràctica, no la fà servir perquè aquesta acció que fà ja li surt del seu propi instint per naturaleza, la causa és: si fiques un núvol de sucre al foc, es crema (efecte), el mitjà és ficar un núvol de sucre al foc i la fi és que el núvol de sucre es faci.

  • Ignasi Lasheras Quintas
    Ignasi Lasheras Quintas Dimarts, 15 Novembre 2016

    Hola Arnau,

    fas servir els conceptes prou bé, però quines raons tens per dir que el mico es comporta instintivament?

  • Arnau Subirana Martí
    Arnau Subirana Martí Dilluns, 28 Novembre 2016

    En el video s'observa a un goril·la que cou un núvol de sucre sense fer servir la racionalitat pràctica, no la fa servir perquè aquest acció que fa ja li surt del seu propi instint per naturaleza, es comporta instintivament igual que nosaltres que naixem i només entrar en contacte amb l'aire ja respirem, el goril·la ja neix amb l'instint de fer l'acció, la causa és: si fiques un núvol de sucre al foc, es crema(efecte), el mitjà és ficar un núvol de sucre al foc i la fi és que el núvol de sucre es faci.

  • Mariano Vives Sanchez
    Mariano Vives Sanchez Dimecres, 19 Octubre 2016

    El goril·la utilitza la racionalitat pràctica, com fem nosaltres, els humans. Ho veiem perquè les seves accions tenen una causa, que és posar els núvols al foc, i com a conseqüència un efecte, que és que els núvols han de estar torrats. El fi que vol goril·la es que, vol cuinar els núvols.

  • Ignasi Lasheras Quintas
    Ignasi Lasheras Quintas Dimarts, 01 Novembre 2016

    Hola Mariano,

    que una acció tinguin una causa no fa que sigui racional. En general, el teu comentari no distingeix "causa" de "mitjà" ni "efecte" de "fi". Tampoc no fas servir la noció de "teoria". Torna-hi, si us plau. I escriu el teu nou intent com a resposta a AQUEST comentari meu; gràcies.

  • Maximilian Zuna-Kratky Torres
    Maximilian Zuna-Kratky Torres Dimarts, 18 Octubre 2016

    Per cert, no vaig esmentar la relació mitja-fi perquè crec que el goril·la aplica aquesta acció, però sense saber el seu fi, ho fa per impuls, com quan per exemple un gos per marcar territori grata el terra de ciment, cosa que no té sentit,en canvi, fer-ho a un terra de sorra tindria més sentit a causa de que escampa la seva olor. el goril·la segurament haurà vist com un humà duia a terme l'acció, la diferència entre el goril·la i l'humà és que l'humà sap quin és el fi d'aquella acció, i l'animal no.

  • Ignasi Lasheras Quintas
    Ignasi Lasheras Quintas Dimecres, 19 Octubre 2016

    Excel·lent!!

    (si us plau, feu les correccions responent als meus comentaris o em fareu parar boig :) )

  • Convidat
    marc garcia Dilluns, 17 Octubre 2016

    Veient aquest gift se’ns plantegen dos punts de vista oposats .
    Podem pensar, d’una banda, que el primat del vídeo entén per si mateix les relacions de causa i efecte, i estableix aquesta relació entre el foc i el mateix fet que el núvol tingui més bon gust. Per tant, fa ús de la racionalitat teòrica i d’aquesta manera és capaç de cremar el núvol al foc (mitjà) esperant que aquest tingui més bon gust (fi). Així que observant la causa que el núvol tingui més bon gust, el mico és capaç d’aplicar-ho fent ús de la praxis.
    D’altra banda, però, hem de contemplar la possibilitat que el mico només imiti dels humans sense fer ús de raó, és dir, que el mico crema el núvol sense esperar que tingui més bon gust. Per tant, podríem dir que l’acte de cremar el núvol té el “fi” d’imitar els humans. Però seria incorrecte afirmar-ho, perquè aquest acte no pot ser un fi per si mateix. Per tant si diem això no faria ús de raó de cap tipus.
    La meva opinió és un terme mig entre les dues, penso que si observem objectivament podem arribar a la conclusió que el mico entén el propòsit de posar el núvol al foc perquè ho ha copiat dels humans, però per si mateix no ho pot comprendre.

    Contestar Cancel·la
  • Ignasi Lasheras Quintas
    Ignasi Lasheras Quintas Dimecres, 19 Octubre 2016

    Impressionant, Marc! Molt bona feina!

  • Jordi Mora Bas
    Jordi Mora Bas Dilluns, 17 Octubre 2016

    Jo crec que en aquest video el que vol fer entendre és que el goril·la utilitza la raó en un sentit practic per rostir i menjar-se un aliment. Entenem aquesta acció de rostir com a mitjà i alimentar-se com a fi. El goril·la ho fa pensant el que fa i què vol aconseguir, ja que ell sap què passa quan a un aliment i apliques foc (causa) ,que es rosteix (efecte)

    Jordi Mora

    Contestar Cancel·la
  • Per poder enviar comentaris primer has d'iniciar sessió

Deixa el teu comentari

Convidat
Convidat Dimecres, 28 Juny 2017

Entrades Relacionades

Login Alumno