Agenda | Activitats | Biblioteca | Login

Blogs Escola Sant Gregori

  • Inici
    Inici Aquí pots trobar totes les entrades de blog de tota la pàgina web.
  • Categories
    Categories Mosrta un llistat de les categories d'aquest blog.
  • Etiquetes
    Etiquetes Mostra un llistat d'etiquetes que s'han emprat al blog.
  • Blogaires
    Blogaires Cerca al teu blogaire favorit de la pàgina.
  • Blogs d'equip
    Blogs d'equip Troba els teus blogs d'equip favorits aquí:
  • Dades d'accés
    Dades d'accés Formulari d'inici de sessió

Hèctor i els tèrmits

Publicat per a a ESGPENSAMENT
  • Mida de la font: Més gran Menor
  • Visites: 2072
  • 4 Comentaris
  • Imprimeix

"Ja coneixes els tèrmits, aquestes formigues blanques que a l'Àfrica aixequen impressionants formiguers de diversos metres d'alt i durs com la pedra. Atès que el cos dels tèrmits és tou, perquè no tenen la cuirassa quitinosa que protegeix altres insectes, el formiguer els serveix de closca col·lectiva contra certes formigues enemigues, millor armades que elles. Però de vegades un d'aquests formiguers s'esfondra, per culpa d'un riuada o d'un elefant (als elefants els agrada gratar-se els flancs contra els termiters, què hi farem!). De seguida, els tèrmits-obrer es posen a treballar per reconstruir la seva danyada fortalesa, a corre-cuita. I les grans formigues enemigues es llancen a l'assalt. Els tèrmits-soldat surten a defensar la seva tribu i intenten aturar les enemigues. Com ni en mida ni en armament no poden competir amb elles, es pengen de les assaltants intentant frenar tot el possible la seva marxa, mentre les ferotges mandíbules dels assaltants les van desgranant. Els obrers treballen amb tota celeritat i s'ocupen de tancar una altra vegada el termiter derruït ... però el tanquen deixant fora els pobres i heroics tèrmits-soldat, que sacrifiquen les seves vides per la seguretat dels altres. No mereixen potser una medalla, com a mínim? No és just dir que són valents?

Canvi d'escenari, però no de tema. A la Ilíada, Homer explica la història d'Hèctor, el millor guerrer de Troia, que espera a peu ferm fora de les muralles de la seva ciutat a Aquil·les, l’enfurismat campió dels aqueus, tot i saber que aquest és més fort que ell i que probablement el matarà. Ho fa per complir el seu deure, que consisteix en defensar la seva família i els seus conciutadans del terrible assaltant. Ningú no dubta que Hèctor és un heroi, un autèntic valent. Per  és Hèctor heroic i valent de la mateixa manera que els tèrmits-soldat la gesta dels quals, milions de vegades repetida, cap Homer no s'ha molestat a explicar? No fa Hèctor, al capdavall, el mateix que qualsevol dels tèrmits anònims? Per què ens sembla el seu valor més autèntic i més difícil que el dels insectes? Quina és la diferència entre un cas i un altre? 

Senzillament, la diferència rau en el fet que els tèrmits-soldat lluiten i moren perquè han de fer-ho, sense poder-ho evitar (com l'aranya que es menja la mosca). Héctor, en canvi, surt a enfrontar-se amb Aquil·les perquè vol. Els tèrmits-soldat no poden desertar, ni rebel·lar-se, ni fer el ronso perquè altres hi vagin en lloc seu: estan programades necessàriament per la naturalesa per a complir la seva heroica missió. El cas d'Hèctor és diferent. Podria dir que està malalt o que no li dóna la gana enfrontar-se a algú més fort que ell. Potser els seus conciutadans el titllarien de covard i el tindrien per un barrut o potser li demanarien quin altre pla té per frenar a Aquil·les, però és indubtable que té la possibilitat de negar-se a ser heroi.               

 

Per molta pressió que els altres exerceixin sobre ell, sempre podrà escapar-se del que se suposa que ha de fer: no està programat per a ser heroi, cap home ho està. D'aquí que tingui mèrit el seu gest i que Homer expliqui la seva història amb èpica emoció. A diferència dels tèrmits, diem que Héctor és lliure i per això admirem el seu valor. (...) 

En resum: a diferència d'altres éssers, vius o inanimats, els homes podem inventar i triar en part la nostra forma de vida. Podem optar pel que ens sembla bo, és a dir, convenient per a nosaltres, enfront del que ens sembla dolent i inconvenient. I com podem inventar i triar, podem equivocar-nos, que és una cosa que als castors, les abelles i els tèrmits no els sol passar. De manera que sembla prudent fixar-nos bé en el que fem i procurar adquirir un cert saber viure que ens permeti encertar. Aquest saber viure, o art de viure si es prefereix, és el que anomenem ètica. "

 

                  SAVATER, Fernando. Ética para Amador. Barcelona: Ariel, 1991

 

 

                  

Tagged in: Valors Ètics

Comentaris

  • deuresestiu Sant Gregori
    deuresestiu Sant Gregori Dissabte, 05 Agost 2017

    MATEU Serra Más
    Ética es l´ art que tenía els sers humana per pender lliurament les bones decisions en front d´ aquelles que poden afectar a un mateix.Segons ens diu l´ autor viure sota aquest principi étic ens permet saber en tot moment saber el que es correcte i el que no,i quines consequències poden tenir les nos tres accions.I con que Podem triar,Podem equivocarnos,per això ens hem de fixar bé en el que fem,procurar adquirir un cert saber viure que ens permití encertar.

  • Ramon Oriol Español Masagué
    Ramon Oriol Español Masagué Dimecres, 26 Juliol 2017

    En el món hi ha éssers que poden decidir la seva actuació i éssers que no.Per exemple las formigues estan guiades per la naturaleza i els homes poden decidir la seva actuació.En funció de que triin una forma o altra d'actuar, poden encertar,si la encerten, saben viure,és a dir actúen sota valors étics.L'estudi o la ciència dels valors étics es diu ética.

  • deuresestiu Sant Gregori
    deuresestiu Sant Gregori Dissabte, 15 Juliol 2017

    A partir del paral·lelisma que explica l'autor, jo entenc que la ètica es l'art que tenen els essers humans per pendre lliurement les bones decisions enfront de aquelles que poden afectar a un mateix i, crec també als altres.
    Per l'autor, viure sota aquest principi ètic ens permet, encara que sigui per intuició, saber en tot moment el que es correcte del que no i quines consequéncies tindran les nostres accions.

    Guillermo Cabrera

  • Ignasi Lasheras Quintas
    Ignasi Lasheras Quintas Dimarts, 25 Juliol 2017

    Prou bé, Guillermo, però per què no comentes la comparació home-tèrmit? Per què se'n serveix l'autor?

  • Per poder enviar comentaris primer has d'iniciar sessió

Deixa el teu comentari

Convidat
Convidat Dijous, 17 Agost 2017

Entrades Relacionades

Login Alumno