Agenda | Activitats | Biblioteca | Login

Blogs Escola Sant Gregori

  • Inici
    Inici Aquí pots trobar totes les entrades de blog de tota la pàgina web.
  • Categories
    Categories Mosrta un llistat de les categories d'aquest blog.
  • Etiquetes
    Etiquetes Mostra un llistat d'etiquetes que s'han emprat al blog.
  • Blogaires
    Blogaires Cerca al teu blogaire favorit de la pàgina.
  • Blogs d'equip
    Blogs d'equip Troba els teus blogs d'equip favorits aquí:
  • Dades d'accés
    Dades d'accés Formulari d'inici de sessió

El mite de Prometeu segons Protàgores

Publicat per a a ESGPENSAMENT
  • Mida de la font: Més gran Menor
  • Visites: 1999
  • 5 Comentaris
  • Imprimeix

Aquí teniu el text del mite de Prometeu que hem treballat a classe. Com sabeu és una versió del mite que trobem en un diàleg de Plató. Els diàlegs de Plató són com obres de teatre que tenen per objectiu introduir-nos en la filosofia, això és, despertar en nosaltres una actitud determinada, una actitud reflexiva. En honor a la veritat, direm que Plató fa explicar el mite a un dels personatges del diàleg, i que aquest personatge és en realitat històric: és un pensador, Protàgores, que va viure a Grècia el segle V a.C.. Els mites grecs tenen moltes versions, i aquest particularment. Cada versió és una modificació del mite, modificació que té una intenció. La pregunta que us faig és: quina és la intenció de Protàgores quan explica el mite d'aquesta manera? Heu de tenir present que la diferència específica d'aquesta versió és el darrer paràgraf. Redacteu una interpretació d'aquesta versió del mite de Prometeu, que no sigui un resum del que explícitament diu Protàgores sinó una reflexió sobre el sentit o missatge que vol transmetre. Per il·luminar-vos, llegiu el post anterior, titulat "moral", i tingueu present que la justícia i la vergonya són, en aquest text, conceptes morals.

«Era en aquell temps en què els déus existien, però les nissagues mortals no existien encara.  Quan arribà també el dia assenyalat per al naixement d'aquestes, els déus les modelaren a l'interior de la terra, barrejant terra i foc i totes les coses que es poden combinar amb la terra i el foc.  Quan les hagueren de fer sortir a la llum, ordenaran a Prometeu i a Epimeteu d'atribuir i repartir totes les qualitats de la faisó més convenient.  Epimeteu, però, demana a Prometeu que el deixi repartir.

-Quan jo ho hauré fet, digué, tu ho revisaràs.

 I aconseguit el consentiment, es posa a repartir.  En la distribució dóna als uns la forca sense la velocitat; als més febles concedeix la rapidesa; els uns, els arma, als qui no són armats per natura disposa alguna qualitat que els salvi.  A aquells que revesteix de petitesa, els concedeix la fugida a vol o l'habitació sota terra; aquells als quals augmenta la grandària, els salva per aquesta mateixa; i en fi, anava repartint bo i servant un equilibri. Tot això ho combinava tenint força cura que cap espècie no desaparegués.  Quan les hagué socorregudes contra llurs destruccions recíproques, s’ocupà de llur defensa contra les intempèries que venen de Zeus, abillant-les de pèls espessos i de pells gruixudes suficients contra el fred i capaces per altra banda contra la calda, i per a anar a dormir, procurà jaç propi i natural per a cadascuna; i per a calçat donà als uns peülla, als altres pells gruixudes i sense sang.  Després d’això, s’ocupà de donar a cadascú un aliment diferent: als uns donà les herbes de la terra, als altres els fruits dels arbres, a d'altres les arrels; a alguns donà per a aliment la carn dels altres, i a aquells donà una descendència limitada, mentre que llurs víctimes tingueren en canvi gran fecunditat, tot per tal d'aconseguir la salvació de l'espècie.  Però Epimeteu, que no tenia prou saviesa, no s’adonà que havia despès totes les qualitats amb els irracionals: restava sense part en la distribució el gènere humà, i Epimeteu estava perplex sobre què faria.

 Trobant-se en el dubte, compareix Prometeu a fer la inspecció i veu tots els animals proveïts harmoniosament de tot i l'home, en canvi, nu, descalç, sense jaç i desarmat.  Ja havia arribat el dia assenyalat a l'home per a sortir de la terra a la llum.  Prometeu, trobant-se en la dificultat de no saber quina mena de defensa trobaria per a l'home, roba a Hefest i a Atena l'habilitat tècnica i el foc -perquè sense el foc no era possible que aquella qualitat fos adquirida per ningú o esdevingués útil- i en fa do a l'home.  Així fou com l'home adquirí les arts útils a la vida, però la política mancava, perquè era amb Zeus.  I Prometeu no tenia ja temps de penetrar a l'acròpolis que habitava Zeus; altrament,les guardes de Zeus eren terribles; però pogué penetrar d'amagat a l'obrador d'Hefest i Atena, on ells dos es dediquen a llurs arts preferides, talment que, havent robat les arts del foc a Hefest i la resta a Atena, pogué donar-les a l’home, i així l'home es trobà ben equipat per a la vida.  Prometeu després, segons que es conta, fou acusat de robatori per culpa d'Epimeteu. 

Com que l'home participava de la condició divina, comença per ésser l'únic de tots els animals que honorà els déus, i s'emprengué de construir altars i imatges divines; després adquirí de seguida l'art d'emetre sons i mots articulats, i inventà l’habitació i el menjar i el jaç i la manera de treure aliments de la terra.  Proveïts així, els homes vivien al començament dispersos, perquè no hi havia ciutats.  Així doncs eren destruïts per les bèsties, per tal com elles eren en tot més fortes que l'home i l'art d'aquest li era un ajut suficient per a nodrir-se, però deficient per a la lluita amb els animals; perquè no posseïa encara la tècnica política de la qual l'art de la guerra és una part.  Així cercaren d'aplegar-se i de salvar-se fundant ciutats; però quan s'aplegaven es feien mal mútuament, perquè no tenien l'art de la política, talment que es dispersaven novament i eren destruïts.  Zeus, aleshores, tement per la nostra espècie que no desaparegués del tot, tramet Hermes portant als homes la vergonya  i la justícia, per tal que hi hagués a les ciutats l'harmonia i els lligams creadors de l'amistat. I Hermes aleshores pregunta a Zeus: ¿De quina manera cal donar als homes la justícia i la vergonya? ¿Talment com s'havien repartit les altres virtuts repartiré aquestes?  Perquè han estat repartides així: un de sol que posseeixi l'art de la medicina serveix a molts profans, i així mateix s'esdevé amb els altres artesans. ¿Establiré així la justícia i la vergonya entre els homes, o les repartiré entre tots? -Entre tots, féu Zeus, que tots en participin; perquè no subsistirien les ciutats si només uns pocs n'estiguessin proveïts, com s'esdevé amb les altres arts.  Altrament, imposa de part meva la llei, que l’incapaç de participar de la justícia i de la vergonya sigui exterminat com una plaga de la ciutat.» 

Plató, Protàgores, 320, c, 2 – 322, d (ed. Textos Filosòfics, Ed. Laia, trad. Joan Crexells, p. 140-143)

 

 

Comentaris

  • deuresestiu Sant Gregori
    deuresestiu Sant Gregori Dimecres, 26 Juliol 2017

    Aquest text ens explica raonadament el paper de l'home a la Terra.
    La uniò (en forma de ciutat) dona al home la força (gracies a l'us del foc) per enfrontar-se als animals, pero el que realment fara la diferencia es l'ús de la Justicia i el sentit de la Vergonya que Hermes dona als homes per ordre de Zeus, qui imposa la llei de participar la Justicia i la Vergonya o be ser exterminat com una plaga.

    Jordi Escaler

  • Ignasi Lasheras Quintas
    Ignasi Lasheras Quintas Dijous, 27 Juliol 2017

  • Ignasi Lasheras Quintas
    Ignasi Lasheras Quintas Dimarts, 25 Juliol 2017

  • deuresestiu Sant Gregori
    deuresestiu Sant Gregori Dimarts, 18 Juliol 2017

    Protàgoras ens ve a dir que sense vergonya i sense justícia, els homes no podrien estar junts. Abans de que la vergonya i la nyjustícia existissin, els homes es juntaven i s'enprenyaven entre ells: la comunitat era impossible. La vergonya, el que fa es que la gent tingui por del què diran i per això segueixen totes les normes. El mateix passa amb la justícia: si no existís seria impossible estar junts, ja que ningú respectaria res i seria un món de bojos. Sense justícia ni vergonya no hi podria haver ni moral ni costums. Es tan important seguir la justicia que Zeus diu que aquell que no ho faci pot ser exterminat, ja que posa en perill la unitat de la ciutat.

    Guilermo Cabrera

  • Ignasi Lasheras Quintas
    Ignasi Lasheras Quintas Dijous, 27 Juliol 2017

  • Per poder enviar comentaris primer has d'iniciar sessió

Deixa el teu comentari

Convidat
Convidat Dijous, 17 Agost 2017

Entrades Relacionades

No post has been created yet.

Login Alumno