Desglosso la darrera pregunta del parcial en 4, perquè els comentaris no quedin tan extensos. Recordeu que, per les preguntes 2 i 3, el primer que heu d'aclarir és el significat de l'expressió que fa de subjecte (els judicis analítics a priori a la pregunta 2, els sintètics a posteriori a la 3). Això demana aclarir els adjectius que hi apareixen (analític, sintètic, etc.).

Després haureu de fer servir en cada cas el que heu dit d'aquest tipus de judici per justificar que són necessaris, o contingents. 

1. Quina és la diferència entre els judicis necessaris i els judicis contingents?

És per això, potser, que no conclourem malament aquí si diem que la física, l’astronomia, la medicina i totes les altres ciències que depenen de la consideració de les coses compostes són força dubtoses i incertes; però que l’aritmètica, la geometria, i les altres ciències d’aquesta natura que tracten de coses força simples i força generals, sense fer gaire problema sobre si són a la natura o no hi són, contenen alguna cosa certa i indubtable. Perquè, tant si vetllo com si dormo, dos i tres sempre sumaran cinc, i el quadrat no tindrà mai més de quatre costats; i no sembla pas possible que aquestes veritats tan aparents puguin ésser sospitoses d’alguna falsedat o incertesa.

Quants cops m’ha passat que somiava, de nit, que era en aquest lloc, que anava vestit, que era a prop del foc, encara que anava nu dins del llit? Em sembla ara que no és pas amb els ulls adormits que miro aquest paper. Que aquest cap que remoc no està gens endormiscat, que és amb intenció i amb un propòsit deliberat que estenc aquesta mà i que la sento: el que s’esdevé durant el somni no sembla ni tan clar ni tan distint com tot això. Però, pensant-hi acuradament, recordo haver estat equivocat sovint, mentre dormia, per il·lusions semblants. I aturant-me en aquest pensament veig tan clarament que no hi ha indicis concloents ni marques prou certes per les quals hom pogués distingir amb netedat la vetlla del somni, que resto tot astorat, i la meva sorpresa és tal que és quasi capaç de persuadir-me que dormo.

Us vaig demanar que féssiu servir les expressions sensibilitat, propriocepció, existència, judicis a posteriori i dubte metòdic per comentar aquest text.

Suggereixo que feu l'exercici entre tots i totes. Que cadascú faci servir una paraula per dir una cosa a propòsit del text, i justifiqui la seva afirmació amb una breu reflexió. Podeu contestar-vos vosaltres mateixos i millorar la frase o la justificació del company. Endavant!

Recordeu que, a més d'entendre i poder comentar el text del "tros de cera", heu de saber explicar i usar les nocions de substància, essència, atributs, etc. 

Copio a continuació el mite de Prometeu, que Plató fa explicar a un personatge en un dels seus diàlegs. Recordeu que la setmana que ve haureu de comentar-lo a classe, i aprofiteu aquest espai per suggerir idees, arguments, exemples o interpretacions de passatges difícils, i discutir-los entre vosaltres. A treballar!

Hola a tothom! Perdoneu el retard. Obro una nova pàgina perquè comenteu el text que estem treballant, un text d'Aristòtil sobre la virtut. Les idees que heu sabut trobar al text les podeu deixar aquí en forma de comentari. D'aquesta manera podeu treballar en equip i corregir-vos entre vosaltres. Recordeu que l'objectiu final és fer una dissertació sobre el significat de la paraula virtut. Som-hi!

Aquesta entrada correspon al nostre nou tema, Drets Humans. Treballarem textos històricament rellevants, els textos sobre els quals s'ha construit aquest concepte tan fonamental de la política contemporània. Però com sempre, l'objectiu és ser capaços de fer una bona dissertació sobre el concepte mateix. Ja podeu anar deixant els vostres comentaris. Som-hi!

Hola a tothom. Encetem un nou tema, Moral, i com sempre us convido a deixar les vostres aportacions. Ja sabeu que en dues o tres setmanes us demanaré que esrciviu una dissertació sobre el tema, a classe i sense apunts. I també sabeu que aquesta pàgina del blog ha de servir per recopilar les "peces" necessàries per fer-la: definicions, etim ologies, raonaments, observacions, exemples, opinions personals, etc. D'alguna manera, preparem col·lectivament la dissertació.

Com que aquesta tasca és col·lectiva, els comentaris no s'han de repetir. Si algú aporta una definició, no cal ja que jo posi la mateixa. Si, en tot cas, no hi estic d'acord, la puc corregir establint un diàleg amb el company que l'ha escrit. Veureu que d'aquesta manera el resultat serà un cúmul d'informació més estructurada i organitzada, que us serà més útil.

Endavant, doncs!

«Suposa que hi ha una “màquina d'experiències” que proveeix a l'usuari de qualsevol experiència que aquest desitgi. Els neuropsicòlegs poden estimular el teu cervell perquè tu pensis i sentis que estàs escrivint una gran novel·la, fent un amic o llegint un llibre molt interessant . Durant tot aquest temps estaràs surant en un tanc amb elèctrodes adherits al teu cervell. ¿Hauries connectar-te a aquesta màquina de per vida , pre-programant totes les experiències de la teva vida? Si et preocupa que en fer això puguis deixar de banda experiències desitjables, suposa que algunes empreses han investigat exhaustivament les vides de moltes altres persones. Pots prendre i triar qualsevol experiència que vulguis de la seva gran arxiu d'experiències per programar les experiències de la teva vida per, suposem, els següents dos anys . Després d'aquest període tindràs 10 minuts o 10 hores fora del tanc per seleccionar les experiències dels propers 2 anys . Per descomptat, mentre estàs en el tanc no sabràs que hi ets. Totes les altres persones també poden connectar-se per tenir les experiències que desitgin, per tant no hi ha la necessitat de desconnectar- per prendre cura  d'ells . (Ignora qüestions com: “qui prendrà cura de la màquina si tots es connecten?” ) Et connectaries ? Quina altra cosa pot importar més que com sentim les nostres vides des de dins? No haurien de comptar els pocs moments d'angoixa entre el moment en que prens la decisió de connectar i el moment en què et connectes. Què són uns pocs moments d'angoixa comparats amb una vida de felicitat (si això és el que tu desitges);; i per què hauries de sentir-te  malament si la teva decisió és la millor? Què és el que ens importa més de les nostres experiències ?»

NOZICK, Anarchy, State and Utopia

«L'objecte d'aquest assaig és afirmar el senzill principi destinat a regir absolutament les relacions de la societat amb l'individu en allò que tingui de compulsió o control, ja siguin els mitjans emprats, la força física en forma de penalitats legals o la coacció moral de la opinió pública. Aquest principi consisteix en afirmar que  l'única finalitat per la que és justificable que la humanitat, individual o col·lectivament, s’immisceixi en la llibertat d'acció d'un o qualssevol dels seus membres, és la seva pròpia protecció. Que l'única finalitat per la qual el poder pot, amb ple dret, ésser exercit sobre un membre d'una comunitat civilitzada contra la seva voluntat, és evitar que perjudiqui els altres. El seu propi bé, físic o moral, no és una justificació suficient. Ningú pot ésser obligat justificadament a realitzar o no realitzar certs actes, perquè això fóra millor per a ell, perquè el faria feliç, perquè, segons la opinió d'altres, fer-ho seria més encertat o més just. Aquestes són bones raons per a discutir, raonar i persuadir-lo, però no per a obligar-lo, o causar-li algun perjudici si obra de manera diferent. Per a justificar això seria precís pensar que la conducta de la que s'intenta dissuadir-lo produeix  un perjudici a algú altre. L'única part de la conducta de cadascú per la que ell és responsable davant de la societat és la que es remet als altres. En la part que l'ateny merament a ell, la seva independència és, de fet, absoluta. Sobre si mateix, sobre el seu propi cos i esperit, l'individu és sobirà.»